Cs s'abstindrà i el PP recorrerà el decret llei per exhumar Franco

El PP i Ciutadans (Cs) van anunciar ahir que no donaran suport al Congrés al decret llei que aprovarà demà el Govern central per exhumar les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos.

Els dos partits creuen que “no és urgent”, encara que el seu vot no és necessari perquè tiri endavant si compta amb el de la resta dels grups parlamentaris. Els populars van afirmar que recorreran el decret al Tribunal Constitucional perquè aquest es reserva per a qüestions d’urgent necessitat.

Una cosa que no succeeix amb el cas de les restes del caudillo, ja que només es pretén, segons el secretari general del partit, Teodoro García, “reobrir el que el consens constitucional va tancar fa quaranta anys”.

Un dels redactors del manifest nega que hi hagi 140.000 “assassinats ni desapareguts”

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, també va assegurar que no recolzarà la convalidació de l’esmentat decret i s’abstindran si, com tot sembla apuntar, la proposta del Govern només és per exhumar Franco i per decret llei “com si fos una urgència”, la qual cosa no veuen justificada “després de 40 anys”.

La portaveu socialista al Congrés, Adriana Lastra, va acusar Rivera d’haver perdut “el nord”, però està convençuda que el decret aconseguirà la majoria necessària per ser validat.

Per la seua part, Podem donarà suport al decret, però va sol·licitar que es pensi “en totes aquelles famílies que també estan esperant algun tipus de reparació”, en paraules del secretari general del grup parlamentari, Txema Guijarro.

El portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, també va anunciar ahir el suport del seu grup a aquesta mesura. El PDeCAT va instar el Govern de Pedro Sánchez a anar “més enllà” del decret llei i va reclamar també l’anul·lació dels judicis polítics de la dictadura.

Sobre el Pazo de Meirás, l’edil de Sada va expressar que comparteix l’exhumació del cadàver de Franco, però també va sol·licitar que en el decret llei s’inclogui la devolució de la propietat, que ostenta la família Franco.

Sánchez es va queixar en reiterades ocasions de l’“abús” que l’Executiu de Mariano Rajoy feia d’aquest instrument per aplicar lleis sense tenir l’aval previ de les Corts. Per a ell, era “menysprear” el Parlament i es va comprometre a reduir-lo quan governés.

Un grup de militars en actiu, retirats i familiars de professionals castrenses van expressar ahir el seu “rebuig total” al manifest firmat per un centenar de persones, entre ells cinc reservistes, exaltant la figura del dictador Francisco Franco.

Entre els signants hi ha l’exJEMAD, diputat de Podem i general d’Aire, Julio Rodríguez. Tots ells afirmen que Franco no es mereix “respecte i desgreuge” i recorden que va encapçalar un cop d’Estat “sagnant i genocida contra la II República”.

“La societat ha de dir a aquests militars que callin. Que el feixisme s’ha acabat en aquest país fa molt temps”, van declarar. D’altra banda, el ministeri de Defensa va obrir ahir una investigació sobre els cinc militars a la reserva que van firmar el manifest de suport al dictador Franco.

La investigació s’encetarà dissabte, de mà de l’instructor designat pel ministeri, el tinent general Miguel Ángel Villarroya, que cridarà a declarar aquests cinc reservistes. Així mateix, el ministeri ha informat que davant de les noves incorporacions a l’esmentat escrit comprovarà si alguna de les noves adhesions està també vinculada a Defensa, cas en què s’ampliarà la investigació.

Quant als acusats, el general a la reserva Manuel Fernández-Monzón, un dels cinc signants del manifest, va negar ahir que hi hagués assassinats durant la dictadura i va subratllar que hi havia “condemnats” per tribunals “absolutament legals”.

“Simplement, això dels 140.000 assassinats i represaliats després d’acabar la Guerra Civil és mentida. És mentida. No existeixen aquests 140.000 assassinats ni desapareguts”, va insistir.

També va argumentar que en els consells de guerra hi va haver “condemnats, no assassinats”.

El decret llei per a l’exhumació serà el setè de Pedro Sánchez La reforma de la Llei de Memòria Històrica per donar cobertura legal a l’exhumació de les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos constituirà el setè decret llei que aprova el Govern de Pedro Sánchez en tot just dos mesos de mandat.