El Valle de los Caídos en xifres i dates

El reial decret aprovat aquest divendres pel Govern que modifica la llei de Memòria Històrica de 26 de desembre de 2007 per poder exhumar les restes de Francisco Franco ha tornat a posar d’actualitat el monument del Valle de los Caídos. Aquestes són les xifres i dates que defineixen la seua història i situació actual:

1 D’ABRIL DE 1940: EN MEMÒRIA DE "LA NOSTRA GLORIOSA CROADA"

L’1 d’abril de 1940, Franco firmava un decret disposant la construcció d’aquest conjunt monumental (basílica, monestir i caserna de joventuts) per perpetuar la memòria dels que van caure "en la nostra gloriosa croada". La seua projectada grandiositat es justificava així: "És necessari que les pedres que s’aixequin tinguin la grandesa dels monuments antics, que desafiïn alhora i a l’oblit i que constitueixin lloc de meditació i de repòs en què les generacions futures retin homenatge d’admiració al que els van llegar una Espanya millor".

CUELGAMUROS, 1.377 HECTÀREES DE MUNTANYA

El Valle de los Caídos està ubicat al terme municipal de San Lorenzo de El Escorial a 58 quilòmetres de Madrid en una finca de 1.377 hectàrees coneguda com a Culegamuros que els experts han declarat de gran valor mediambiental i paisatgístic.

El nucli poblacional més proper és San Lorenzo de El Escorial, que es troba a 15 quilòmetres de la vall.

UNA CREU DE 150 METRES

El conjunt és un projecte dels arquitectes Pedro Muguruza i, posteriorment, Diego Méndez; l’escultor Juan de Ávalos va ser l’encarregat de la decoració. L’element més destacat del conjunt és la gran creu de pedra de 150 metres d’altura i braços de 24 metres cada un. La gran creu s’aixeca sobre una basílica excavada 250 metres a l’interior de la roca. El temple té 262 metres de llarg i la seua cúpula 45 metres d’altura per 40 de diàmetre; l’interior és compost d’un doble atri i sis capelles laterals.

20.000 PRESOS POLÍTICS PER CONSTRUIR-LO

En la construcció del Valle de los Caídos, que va durar divuit anys, van participar, juntament amb personal tècnic, milers de presos polítics -historiadors com Juan Pablo Fusi parlen d’uns 20.000- sotmesos a les normes del Patronat Central de Redempció de Penes pel Treball.

Els treballs es van dividir en tres fases: la construcció dels sis quilòmetres de la carretera d’accés a Cuelgamuros, la perforació de la roca amb dinamita, i la construcció en si de les dependències. Es va inaugurar oficialment l’1 d’abril de 1959 coincidint amb el vint aniversari del final de la Guerra Civil i el seu cost, segons investigacions de l’hispanista Raymond Carr, va ascendir a 1.086,4 milions de pessetes (6.529.758 euros).

33.833 PERSONES ENTERRADES

Segons el cens del Ministeri de Justícia, al Valle de los Caídos jeuen les restes de 33.833 persones (21.423 d’identificats i 12.410 sense identificar) d’ambdós bàndols de la Guerra Civil, que van ser portats allà entre 1959 i 1983 en 491 trasllats des de fosses i cementiris de totes les províncies espanyoles, tret d’Orense, A Coruña, Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife.

L’informe del comitè d’experts per al futur del Valle de los Caídos de novembre de 2011 desglossa els trasllats per anys i destaca els 11.329 de 1959, els 6.608 de 1961, i els 2.919 de 1968. Des de 1959 es van traslladar cossos al Valle ininterrompudament fins el 1975; després es van reduir a un el 1977, 304 el 1981 i l’últim el 1983.

El Ministeri de la Governació va ordenar el procés a través de dos circulars el 1958 i 1959 que implicaven la necessitat d’autorització dels familiars en el cas de restes identificades però que no requeria cap diligència per als no identificats.

Només dos tombes són en vista dels visitants, les de Franco i del fundador de Falange José Antonio Primo de Rivera, que es troben un front a l’altra a l’altar major, ubicat a la cripta escavada a la roca. Les restes de José Antonio van ser traslladades a la basílica des del monestir d’El Escorial el 1959, mentre que els de Franco es van dipositar allà després de la seua mort el 1975.

UN COST ANUAL DE 1.836.325 EUROS

Mantenir el Valle de los Caídos li costa al Patrimoni Nacional 1.836.325 euros anuals, segons una resposta del Govern de juny de 2017, incloent en aquesta quantitat la subvenció de 340.000 euros que rep l’abadia benedictina, beneficiària de la Fundació de la Santa Creu del Valle de los Caídos.

El cost es refereix, a més d’a aquesta subvenció, a les despeses de manteniment, subministraments, personal i seguretat.

UN MÍNIM DE 13 MILIONS D’EUROS PER A LA REHABILITACIÓ

Els informes tècnics alerten del deteriorament del conjunt monumental del Valle de los Caídos i van xifrar el 2011 en no pas menys de 13 milions d’euros les obres necessàries per evitar la seua ruïna. Algunes actuacions són de caràcter urgent a causa que els despreniments dels grups escultòrics i de la creu poden afectar greument la seguretat. Patrimoni va calcular fa set anys que eren precises obres menors però urgents per import d’1,4 milions d’euros.

283.277 VISITES A L’ANY

Les dades oficials revelen que es tracta del cinquè monument més visitat del Patrimoni Nacional, institució a la qual pertany des de 1982. L’any passat 283.277 persones van visitar el Valle de los Caídos, la qual cosa va suposar un increment del 7,7 per cent respecte a 2016, sent el recinte de Patrimoni que més va augmentar el nombre de visites a l’últim exercici.

Al marge del Patrimoni de l’Estat, el monument més popular d’Espanya és la Sagrada Família de Barcelona amb més de 4,5 milions de visitants el 2017.

220 PLACES HOTELERES I 50 NENS CANTAIRES

Davant de la basílica s’estén una gran esplanada de més de 30.000 metres quadrats flanquejada per la resta d’edificis del complex: una abadia benedictina, una biblioteca, una escolania i un hostal. L’allotjament disposa de 220 places distribuïdes a 120 habitacions "d’estil auster i monàstic", segons la seua pàgina web, que ofereix places a partir de 40 euros la nit.

A l’escolania, uns cinquanta nens de 8 a 16 anys, reben formació acadèmica i musical. Diàriament canten a la basílica la missa solemne al costat dels monjos benedictins i l’ordre destaca que es tracta de l’única escolania del món que canta gregorià tots els dies durant el curs acadèmic. Quant a la biblioteca, allotja més de 20.000 volums.

20 DE NOVEMBRE

Fins a 2007, quan la Llei de Memòria Històrica va prohibir els actes de naturalesa política al recinte, grups de nostàlgics franquistes i falangistes es concentraven cada any a la Vall dels Caídos en la data en què coincideixen les morts de Franco (1975) i José Antonio Primo de Rivera (1936).