Polèmica per un error de traducció en la demanda contra Llarena

L’advocat de Carles Puigdemont i dels exconsellers a l’estranger, Gonzalo Boye, va admetre ahir que la traducció de les declaracions del jutge Pablo Llarena, que serveixen com a base per a la demanda del líder de JxCAT, es van presentar davant dels tribunals belgues amb un error en la traducció al francès.

La demanda recull les declaracions que el magistrat del Tribunal Suprem va emetre el 22 de febrer a la premsa, després d’un acte públic a Oviedo. En aquestes declaracions, el jutge parlava sobre si el cas del procés era o no un delicte polític.

En les declaracions, el magistrat expressa que “... si és que això ha estat així, doncs han de ser investigats”, referint-se a Puigdemont i a tots els polítics processats. En la traducció, en canvi, s’atribueix al jutge Llarena que “sí, és això el que s’ha produït”.

Aquest “matís”, segons va qualificar Boye, porta a considerar que el jutge Llarena donava per provada la comissió del delicte en plena instrucció del cas. Boye va explicar ahir que “ho preguntarem al traductor i n’informarem el jutjat, però això no altera en absolut la demanda”. Sobre aquest assumpte, un altre dels advocats de Carles Puigdemont,

El PP sol·licita el cessament de Dolores Delgado per la seua “inacció” entorn de la denúncia contra Llarena

Christophe Marchand, va afirmar que rere aquest error no hi ha una “intenció de falsejar la declaració de Llarena”. Pel que fa a la correcció d’aquest error, Puigdemont haurà d’esperar fins al proper 4 de setembre, quan es presenti la vista per la denúncia, per corregir l’error en la traducció.

En aquest sentit, Casado va qualificar d’“autèntica vergonya” que Puigdemont “hagi manipulat” presumptament unes declaracions de Llarena. A més, va denunciar que l’Advocacia de l’Estat hauria d’haver detectat el que qualifica d’“agressió” a la justícia espanyola.

D’altra banda, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va sol·licitar ahir comparèixer davant de la Comissió de Justícia del Congrés “per explicar les gestions realitzades pel ministeri per defensar davant d’un tribunal civil belga la sobirania i immunitat jurisdiccional dels tribunals espanyols, tal com va sol·licitar el Consell General del Poder Judicial”.

Aquesta sol·licitud va sorgir després que el PP exigís al ministeri el cessament de Delgado per la seua “inacció” en la defensa del magistrat Llarena, en què reclama, a més, que l’Executiu demani disculpes al jutge.

Així mateix, el Partit Popular va afirmar que demanarà la reprovació al Congrés i al Senat, cambra en la qual té l’èxit garantit gràcies a la seua majoria absoluta. En un altre ordre de coses, la plataforma de juristes Movimiento24DOS va anunciar ahir que presentarà una querella per prevaricació i usurpació de funcions públiques davant dels tribunals espanyols contra el jutge belga a qui correspon la demanda civil contra Llarena, en cas que Bèlgica no la inadmeti de ple.

Aquest anunci va en la línia del que Pablo Casado (PP) va manifestar dilluns entorn de la possible querella contra els tribunals belgues pel seu ànim d’“immiscir-se en la integritat i en la immunitat de la jurisdicció espanyola”.

El president del Govern central, Pedro Sánchez, va afirmar ahir que la demanda civil interposada a Bèlgica per Carles Puigdemont contra el jutge d’instrucció del procés, Pablo Llarena, “no és una qüestió privada, sinó d’Estat”.

Així va intentar Sánchez concloure la polèmica oberta pel canvi de discurs per part del seu Govern entorn d’aquest assumpte, mentre visitava Xile i el seu homòleg en aquest país, Sebastián Piñera.

La setmana passada es diferenciava, de forma expressa, entre la defensa de la jurisdicció espanyola i la personal del jutge, a qui no podia representar per actes privats. Sánchez va donar ahir per conclosa la polèmica pel seu canvi de discurs, expressant una “absoluta confiança” en la ministra de Justícia, Dolores Delgado, després que el PP sol·licités el seu cessament d’activitat.

D’altra banda, Pedro Sánchez va anunciar que celebrarà, abans de final d’any, un Consell de Ministres a Barcelona i un altre a Andalusia. Aquests consells tenen per objectiu tractar i aprovar mesures que interessin els ciutadans d’aquests territoris.

Sobre Catalunya, el president va expressar que és “profundament respectuós” amb el seu autogovern, però també vol demostrar que l’Executiu espanyol “té un projecte per a tothom i cada un dels pobles i territoris d’Espanya”.

De fet, el Consell de Ministres a la capital catalana pretén demostrar que Madrid no només practica una política de mà estesa a Catalunya, sinó que a més aquesta política es tradueix en fets i mesures concretes, segons Sánchez.