El judici al "procés", protagonista en la pròxima temporada judicial

Gairebé un any després que comencés la causa contra l’anterior Govern català, per la qual nou líders independentistes són a la presó, el Tribunal Suprem encarrila un nou any judicial amb la vista posada en una cita clau que marcarà l’agenda judicial i política dels propers mesos: el judici al "procés".

Serà sens dubte el protagonista de la pròxima temporada judicial, sense oblidar la causa que planeja sobre el president del PP, Pablo Casado, en relació amb les suposades irregularitats del seu màster, i sobre la qual l’alt tribunal encara ha de decidir si assumeix o no la investigació contra el líder popular.

La primera decisió clau relacionada amb la causa del "procés" vindrà de la mà d’un tribunal d’un altre país. Un jutge belga ha de decidir si admet a tràmit la demanda civil que l’expresident català Carles Puigdemont i quatre dels seus exconsellers van interposar contra l’instructor del procediment, Pablo Llarena.

El jutge del Suprem està citat aquest dimarts -encara que no té per què acudir- i, després d’una setmana de polèmica sobre si la seua defensa aniria a càrrec de l’Estat, finalment el Govern ho va considerar una "qüestió d’Estat" i va contractar a un bufet belga amb un pressupost de més de mig milió d’euros perquè s’encarregui de la mateixa.

Un dia després, una sala especial del Suprem, la Sala del 61, presidida per Carlos Lesmes, decidirà una altra qüestió que afecta de manera directa a altres magistrats de l’alt tribunal: les recusacions dels jutges encarregats d’enjudiciar els líders secessionistes.

Una vegada tancat aquest assumpte, la Sala que definitivament jutjarà a la cúpula del 'procés' haurà de confirmar el tancament de la instrucció i decretar obertura de judici oral perquè, una vegada les parts presentin els seus escrits i al·legacions, es fixi la data del judici.

Encara que fonts jurídiques consultades per Efe calculen que el judici no es demorarà més enllà de desembre, tot està en l’aire ja que en aquest moment la causa és aturada i els terminis poden prorrogar-se a petició de les parts.

En qualsevol cas, només 18 dels 25 processats s’asseuran en la banqueta dels acusats per la convocatòria i celebració del reférendum de l’1-O, els actes violents que es van desencadenar i la declaració unilateral d’independència.

Els altres set, amb Puigdemont al capdavant, es troben en rebel·lia des que el jutge Llarena va retirar les ordres de detenció europees després del rebuig d’Alemanya d’entregar l’expresident per rebel·lió.

D’aquests 18, a nou se’ls atribueix un delicte de rebel·lió -penat amb fins 25 anys de presó-, entre ells l’exvicepresident Oriol Junqueras i cinc exconsellers, a presó des de fa mesos.

És el delicte més greu pel qual puguin ser condemnats i que fins ara s’hagi sustentat a la tesi del Suprem sobre l’existència de violència i la possibilitat que existeixi una "rebel·lió sense armes".

No serà entre ells l’expresident català Artur Mas, que es va deslliurar del processament, però a qui el nou curs judicial també l’afectarà; el Suprem ha de revisar la condemna d’inhabilitació que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a ell i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9N el 2014.

També relacionat amb el "procés", més aviat amb el vessant policial, en un altre tribunal a escassos metres del Suprem, a l’Audiència Nacional, avançarà la causa contra el major dels Mossos Josep Lluis Trapero i els seus caps polítics, l’exdirector del Cos Pere Soler i l’exsecretari de Interior César Puig.

Processats per sedició i organització criminal, la causa espera que es presentin els escrits d’acusació i defensa i s’obri judici, la qual cosa no vol dir que la vista es vagi a celebrar aviat.

Ja fora d’aquest assumpte, el Suprem ha de decidir en les properes setmanes si obre investigació per prevaricació administrativa i suborn impropi contra Pablo Casado davant dels "indicis de criminalitat" detectats per la jutgessa que instruïa el cas del seu màster.

Segons la magistrada, Casado va poder ser un dels "alumnes elegits" als que li van regalar el màster en el curs 2008-2009 en la Universidad Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid a causa de "la seua rellevància política i institucional".

Pendent del Suprem està també l’esfera econòmica, expectant de conèixer si l’alt tribunal ratifica la condemna de quatre anys i mig de presó per a l’exvicepresident del Gobierno Rodrigo Rato per apropiació indeguda en el cas de les targetes "black" de Caja Madrid.

En cas de confirmar-se la sentència de l’Audiència Nacional, l’exministre d’Economia podria ingressar a la presó poc abans que al novembre comenci el seu segon gran procés pendent, el judici de la sortida a borsa de Bankia, en el qual s’enfronta a cinc anys de presó per estafa als inversors.