La Justícia belga ajorna la vista contra Llarena tres setmanes

La sala 7 del Tribunal de Primera Instància del jutjat francòfon de Brussel·les va rebre aquest dimarts la demanda de Carles Puigdemont i diversos exconsellers contra el jutge Pablo Llarena, instructor de la causa per l’1-O, i va decidir ajornar fins el 25 de setembre la data per a una segona vista.

La magistrada va cridar a les parts de cada demanda en agenda avui al Tribunal i va sotmetre data per a una segona a vista, que en el cas de la demanda de Llarena serà el proper 25 de setembre a les 09.00 hora local (8.00 GMT). Durant la vista introductòria, la magistrada no es va pronunciar sobre la seua competència o no para jutjar la denúncia civil contra Llarena per presumpta violació de la presumpció d’innocència dels demandants, que reclamen un euro simbòlic com a compensació.

La jutgessa belga es va limitar a rebre els al·legats per escrit de les parts, estant representat Llarena per l’advocat Hackim Boularbah i els demandants pels lletrats Christophe Marchand i Gonzalo Boye, entre d’altres.

L’advocat que representa Llarena va demanar a la jutgessa que la vista del 25 se celebri en una sala amb tres jutges en lloc d’un, un fet que no planteja problema als demandants.

El jutge Llarena, que no tenia obligació d’acudir presencialment a la vista, no es va presentar en el jutjat. Sí que ho van fer els exconsellers Toni Comín i Lluis Puig, encara que no van intervenir.

L’edifici on es troba el tribunal es va despertar amb llaços grocs de plàstic a les baranes fins que un funcionari va procedir a retirar-les quan va començar l’activitat del jutjat.

La previsualització celebrada avui ha estat un "primer contacte" entre les parts per presentar les seues al·legacions. Els demandants reclamen a Llarena un euro per danys i prejudicis en una demanda amb què pretenen demostrar que la causa oberta al Suprem pel "procés" no està dirimint-se amb imparcialitat.

Per a aquests, el jutge belga hauria d’admetre-la a tràmit perquè es tracta d’una qüestió privada de Llarena, però el Govern va considerar la seua defensa una "qüestió d’Estat" i va assegurar que defensaria fins les últimes conseqüències la integritat i sobirania jurisdiccional, que passa també per "defensar l’actuació jurisdiccional" del jutge.