Interior envia 500 antiavalots a Catalunya pels actes de la Diada

El ministeri de l’Interior va autoritzar ahir la tramesa a Catalunya de 500 agents d’unitats de seguretat ciutadana, els coneguts com a antiavalots, en el marc d’un dispositiu de reforç similar al dissenyat a la Diada prèvia al referèndum de l’1 d’octubre de l’any passat, quan es van arribar a mobilitzar fins a 6.000 policies i guàrdies civils.

La direcció general de la Policia Nacional va autoritzar el trasllat d’uns 500 agents d’una desena de grups de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) per a la custòdia d’edificis oficials i en previsió de possibles aldarulls de seguretat ciutadana.

Segons fonts del ministeri dirigit per Grande-Marlaska, Catalunya requereix cada mes de setembre un desplegament policial reforçat davant la concentració d’esdeveniments amb gran afluència de públic, entre els quals la Diada que se celebra dimarts vinent.

No obstant, diferencien el context en el qual se celebra la Diada i els actes programats de reivindicació independentista d’aquesta tardor amb els de l’any passat.

D’altra banda, la Guàrdia Civil va confirmar ahir al seu Butlletí Oficial que suspèn el trasllat de gairebé 300 agents destinats a Catalunya basant-se en la necessitat de “garantir la seguretat ciutadana” davant dels esdeveniments que se celebren el mes de setembre. En aquest sentit l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC) va criticar que aquests 300 agents no rebin una compensació econòmica per suspendre el seu trasllat.

La consellera de Justícia de la Generalitat, Esther Capella, va considerar una “mala idea” i una mesura “innecessària” la decisió del ministeri de l’Interior de desplegar 500 agents antiavalots durant les celebracions de la Diada de dimarts vinent i va afegir que “a ningú no se li escapa qui és el competent en matèria de seguretat a Catalunya, que són els Mossos d’Esquadra, i suposo que ningú no posa en dubte les competències i les capacitats dels Mossos”, va assenyalar.

Paulize també va destacar que “l’èxit del referèndum” de l’1 d’octubre va ser la conjunció de la legitimitat parlamentària, del govern que “va executar amb dificultats durant el mes de setembre” i de la gent, ja sigui afiliada a associacions com ANC o Òmnuim Cultural, o no adherida a cap entitat. Durant la seua intervenció, la presidenta de l’ANC va plantejar qüestions com el paper del poder econòmic, que “ha de ser menys proper al poder polític espanyol”, i quina política exterior ha de dur a terme el Govern i especialment analitzar “els errors del passat per poder materialitzar la república”. Paluzie era un dels quatre ponents en el debat sobre el futur català que va convocar Endavant, entitat de l’esquerra independentista.

Els altres convidats van ser el diputat de la CUP-CC Carles Riera, la portaveu internacional de Comission of European Citizens ICEC Catalunya, Anna Arqué, i el membre de l’executiva nacional d’Envadant, Joan Teran.

Per la seua part, La Baula va presentar ahir l’exposició sobre l’autodeterminació catalana i la repressió de l’1-O que s’inaugurarà el 13 de setembre.

D’altra banda, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va rebutjar ahir la possibilitat de la tornada de la seua seu a Catalunya com va decidir recentment Agbar, i va assegurar que el trasllat va ser l’única solució possible davant de la pèrdua de confiança per la inestabilitat política del moment.

El president de la Cambra de Comerç d’Espanya, José Luis Bonet, va assegurar que, encara que l’actual situació política a Catalunya “no és una catàstrofe econòmica”, sí que “estem perdent oportunitats”, i va demanar al president de la Generalitat, Quim Torra, diàleg amb el Govern central.