Marlaska i Buch advoquen per la neutralitat de l'espai públic, però no concreten com

El Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya van advocar ahir per la neutralitat de l’espai públic, però no van concretar, en cap moment, com el durien a terme. L’únic que van confirmar fonts de la conversa és que no es denunciarà ningú per posar o treure llaços. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el president de la Generalitat, Quim Torra, es van reunir ahir enala Junta de Seguretat, després de la qual es va celebrar una roda de premsa en què va comparèixer el conseller d’Interior, Miquel Buch.

Marlaska va incidir en la necessitat de “treure ideologies de l’espai públic”, de “neutralitzar-lo”, ja que aquest ha de ser “de tots els ciutadans, un espai d’acord, de trobada”. Buch es va sumar a aquesta proposta, però va concretar que per a la Generalitat “no existeix cap problema de convivència” i va culpabilitzar Ciutadans de les “crides” per treure aquests símbols a favor dels presos independentistes dels carrers.

No es denunciarà ni qui posi ni qui tregui llaços grocs, segons fonts de la conversa

La Generalitat també sol·licita poder convocar 1.500 places en els propers dos anys

Marlaska va al·ludir a la competència dels Mossos d’Esquadra quant al control de la neutralitat a l’espai públic català. “Per a això en primer lloc hi ha els Mossos, nosaltres els hem ofert ajuda quan la necessiten. Ells tenen els paràmetres per determinar i actuar”, va afegir. Tot i així Marlaska va oferir agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional en cas que els Mossos ho sol·licitin.

Buch també va defensar la responsabilitat dels agents catalans i va animar els ciutadans a “trucar als Mossos d’Esquadra quan detectin algun aldarull, perquè són a tot el país, el coneixen i treballen amb mediació per resoldre els petits conflictes”. Va agrair l’oferta de Marlaska, però “espero no haver d’utilitzar-la mai”. A més, va insistir a no caure “en provocacions, ja que a algú li interessa que ho fem”, referint-se als llaços grocs i els que animen a treure’ls. De fet, Buch va evidenciar que aquests símbols es pengen en territori català des del mes d’octubre passat, però la polèmica va sorgir a finals d’aquest estiu.

Marlaska va recordar que han de complir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prohibeix la simbologia als edificis institucionals, al·ludint a l’estelada penjada en una plaça per part de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

Això sí, no va voler entrar en la suposada actuació violenta d’agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional identificats pels Mossos, ja que va al·legar que “és un cas judicialitzat” i que no “es tramitaran expedients interns fins que no intervingui un jutge”.

El ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, va afirmar ahir que els Mossos d’Esquadra entraran a formar part del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) abans de 30 dies. En la roda de premsa posterior a la Junta de Seguretat, el ministre va destacar que l’acord perquè els Mossos s’integrin a aquest centre demostra la “lleialtat institucional” i la voluntat de cooperació entre Govern central i Generalitat, i el conseller Miquel Buch va dir que “la col·laboració i el treball conjunt és real per la seguretat de la ciutadania”.

Amb l’acord, un representant del cos de Mossos s’integrarà de forma permanent en el centre en el termini d’un mes. D’aquesta forma, els Mossos entren en el Sistema de Coordinació d’Investigacions (SCI-Sicoa) del Citco, i es crea, així mateix, un grup de treball per abordar l’arribada dels agents catalans en altres àmbits de treball del centre: elaboració d’informes, suport logístic i formació.

L’acollida dels Mossos al Citco era una antiga reivindicació de la Generalitat, que ja es va abordar en l’anterior Junta de Seguretat, el juliol del 2017, entre els llavors ministre Juan Ignacio Zoido i el president Carles Puigdemont. Llavors es va acordar la integració, però sense fixar una data.

D’altra banda, la Generalitat va demanar també ahir poder convocar 1.500 places de mossos d’esquadra en els propers dos anys, una petició que ara s’haurà d’abordar amb el ministeri d’Hisenda, que hi té l’última paraula.