El jutge arxiva la peça que investigava les revelacions de Corinna sobre Joan Carles I

El jutge de l’Audiència Nacional Diego de Egea va arxivar ahir la peça separada de l’operació Tàndem en la qual investigava les revelacions de l’aristòcrata alemanya Corinna zu Sayn-Wittgestein sobre els negocis de Joan Carles I. En aquest sentit, l’amiga del monarca emèrit assegurava, en una conversa amb l’excomissari José Villarejo i l’empresari Juan Villalonga gravada el 2015 a Londres, que aquest tenia comptes a Suïssa, que havia cobrat comissions per les seues gestions per a l’adjudicació de l’AVE a la Meca a un conglomerat empresarial espanyol i que l’havia utilitzat de testaferro en una finca al Marroc. No obstant, el jutge, en la interlocutòria, va explicar que no veu indicis de delicte d’encobriment, revelació de secrets i suborn respecte a Villarejo, que era l’únic imputat en aquesta causa, perquè no està provat que gravés ell la conversa i, a més, aquesta es va desenvolupar “de forma voluntària i sense que existeixi cap tipus de pressió”. Així mateix, va indicar que el testimoni de Corinna era l’única prova contra Joan Carles I i va subratllar que no hi ha justificació documental de les seues paraules. Així les coses, va atribuir el relat de l’aristòcrata a les cintes a “la ruptura de la relació d’amistat” amb el llavors cap de l’Estat el 2009. De Egea, igualment, va destacar que, en el seu moment, Corinna no va denunciar les presumptes irregularitats, que van sortir a la llum arran de la publicació de les cintes en els mitjans de comunicació el mes de juliol passat.

L’arxivament de la causa va arribar hores després que la Fiscalia demanés tancar aquesta peça separada. En el seu escrit, el Ministeri Públic va negar que les revelacions sobre les activitats del rei emèrit tinguessin “rellevància penal”. “Les dades, més enllà de la seua possible transcendència tributària, no són suficients per iniciar una investigació penal”, va defensar el fiscal, alhora que va recordar que, en l’època en què haurien tingut lloc els esmentats fets, “Joan Carles I gaudia de la inviolabilitat que per al Cap de l’Estat reconeix l’article 56.3 de la Constitució”. Tanmateix, la Fiscalia es va reservar la possibilitat d’obrir una investigació sobre les transaccions financeres internacionals de què parlen Corinna i Villarejo, especialment de les relacionades amb el contracte de l’AVE a la Meca. En tot cas, el monarca emèrit quedaria també fora d’aquesta investigació perquè llavors “gaudia de la inviolabilitat reconeguda al Cap de l’Estat”.

Moncloa, sobre l’ambaixador que va assistir Corinna: “No ho faríem”La portaveu del Govern central, Isabel Celaá, va assegurar ahir que l’actual Executiu no avalaria que un ambaixador espanyol reedités en l’actualitat el comportament que l’antic emissari davant de l’Aràbia Saudita, Manuel Alabart, va observar durant la visita de Corinna el 2007 a la capital del país, Riad, en qualitat d’enviada de Joan Carles I. “Aquest Govern no ho hauria fet”, va respondre, després que la Moncloa hagués guardat silenci sobre la qüestió durant un dia. Per la seua part, el llavors ministre d’Exteriors, el socialista Miguel Ángel Moratinos, en declaracions a El Diario.es, va afirmar que no recordava si Alabart va actuar com a mediador entre Corinna i les autoritats saudites en aquella reunió. En aquest sentit, el diputat de Podem Rafael Mayoral ja havia avançat dijous que preguntaria a la vicepresidenta de l’Executiu, Carmen Calvo, sobre aquest assumpte en el ple de dimecres que ve.