ESNOTICIA
Torxes molles i molt reivindicatives
Més d’un miler de persones participen en la marxa que es va fer a Lleida || Els convocants animen els assistents a “continuar amb la lluita per les llibertats del poble català”
Centenars de lleidatans van participar ahir en la Marxa de les Torxes des del convent del Roser fins a la Seu Vella en el que s’ha convertit en un dels actes més multitudinaris previs a la Diada a la ciutat. Ni la pluja ni l’itinerari costerut que surt del carrer Cavallers no van desanimar les aproximadament 1.200 persones, segons la Guàrdia Urbana, que van encendre les seues torxes i van recórrer els poc més de 500 metres que separen aquests dos símbols de la resistència del poble lleidatà davant la invasió de les tropes borbòniques per la guerra de Successió. La marxa avançava amb els típics càntics d’“in- inde-independència” o “visca Catalunya lliure”, amenitzats amb el ritme de les gralles i els tambors que van escortar les múltiples pancartes, banderes i torxes del recorregut. No hi van faltar les reivindicacions per demanar la llibertat dels polítics independentistes presos i exiliats i la pluja va obligar més d’un a improvisar paraigua o impermeables amb jaquetes, diaris i fins i tot fanalets dissenyats per a l’ocasió. Una vegada la marxa va arribar a les portes de la Seu Vella, es va llegir un manifest a càrrec de l’antropòloga Patricia Rocha i del cirurgià Joan Viñas, exrector de la Universitat de Lleida i Creu de Sant Jordi, que van reivindicar “el mandat obtingut l’1 d’octubre per fer efectiva la república” i van animar els assistents a continuar lluitant i reivindicant les llibertats del poble català. L’acte el van tancar els Cantaires de Ponent, que cada dilluns es donen cita a la Paeria, amb algunes de les seues versions i amb Els Segadors.
D’altra banda, més d’un miler de persones van participar ahir a la nit en les Marxes de Torxes convocades en diferents municipis de les comarques de Lleida. Així, la marxa de Tàrrega en va reunir unes 400; per la seua part, 300 van anar a les de Mollerussa. N’hi va haver més de dos-centes a les de Cervera i Guissona (vegeu la pàgina 10).