Lleida pren la Diagonal en un nou pols sobiranista

Milers de lleidatans van omplir ahir a la tarda una part de la Diagonal de Barcelona en una nova jornada festiva i reivindicativa carregada de color i de calor humana en què van participar nombrosos grups i associacions de la cultura popular. El to positiu no va amagar, tanmateix, un pensament generalitzat entre molts manifestants: “Aquesta no serà l’última Diada reivindicativa”, “la cosa va per llarg”, “haurem de prendre moltes vegades el carrer perquè ens entenguin”. La majoria dels lleidatans es van concentrar entre els trams 7 i 11, si bé els de l’Alt Urgell, com a convidats d’honor de la Diada, eren al capdavant de l’onada sonora reivindicativa al tram 0. Anar per la Diagonal, des del Corte Inglés fins a la plaça de Francesc Macià, es va convertir en un passeig entre lleidatans, procedents del Pla d’Urgell, al tram 7; l’Urgell i la Segarra, al 8; del Segrià i la Noguera, al 10; i del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Val d’Aran, a l’11. La gent va anar arribant aviat, de forma esglaonada. A l’autovia A-2 desenes de motos decorades amb nombrosos símbols independentistes van sortir de les comarques de Lleida en direcció a Barcelona. Marcaven el camí cap a la manifestació de la Diada i animaven amb el clàxon i la seua salutació els conductors dels turismes. Es van concentrar al Bruc, on van ser molts els que van parar per fer-se una foto i immortalitzar l’instant per pujar-lo a les xarxes socials.

A mig matí els cotxes, les motos, els autocars i fins i tot desenes de tractors de la zona del Maresme i el Vallès van anar arribant a Barcelona per localitzar el seu tram a l’avinguda Diagonal i esperar fins a les 17.14 hores, quan va tenir lloc l’anomenada onada sonora amb què es va pretendre fer caure el mur que obstaculitza l’anhel sobiranista. L’objectiu de la manifestació era també clar i unànime: reivindicar el mandat del referèndum de l’1 d’octubre, és a dir, la República catalana, i exigir la llibertat per als independentistes presos i els de l’exili. Alguns veïns van mostrar fins i tot indignació. Un d’ells, de Cervera, es va posar a plorar mentre manifestava que “avui no estem tots”. La majoria de manifestants duien la samarreta d’aquest any de l’ANC si bé alguns van lluir també la fluorescent de l’any passat.

Els lleidatans es van afegir de forma unànime al clam per “tombar” el mur contra el sobiranisme Nombroses motos i vehicles particulars van agafar l’autovia a Barcelona per anar a la cita

Alguns van manifestar que havien decidit assistir a l’acte a última hora i per això no havien trobat samarretes a les botigues i parades que s’havien instal·lat als costats de l’avinguda Diagonal. Entre els primers a arribar procedents de les comarques de Ponent hi havia un grup de Montoliu de Lleida, que buscava el millor lloc per no perdre’s res de la concentració. Cap a dos quarts de dos els manifestants van començar a protegir-se del fort sol que feia per fer un mos, com va ser el cas d’un grup de veïns de Lleida i Rosselló, que van explicar que per no quedar-se sense forces van comprar-se un entrepà en un restaurant de Torrefarrera, conegut pels seus sandvitxos mida XL. D’altra banda, els que van optar per anar de restaurant no es van poder escapar de les llargues cues que omplien els establiments de la zona, ja que la majoria van registrar cues inacabables que arribaven fins a l’exterior.