POLÍTICA GOVERN CENTRAL
Sánchez proposa una reforma exprés de la Constitució per eliminar els aforaments
Diputats, senadors i membres del Govern espanyol els mantindrien en assumptes vinculats a l’exercici del càrrec || Els vots del PP al Senat, en ple ‘cas Casado’, necessaris per aprovar la modificació
El president del Govern central, Pedro Sánchez, va plantejar ahir una reforma constitucional per eliminar els aforaments. En el marc d’una conferència en la qual va fer balanç dels seus primers cent dies a la Moncloa, el cap de l’Executiu espanyol es va mostrar confiat a poder tramitar aquesta modificació en tan sols seixanta dies des que es registri al Congrés. En aquest sentit, preveu que tots els grups de la Cambra Baixa donin suport a una mesura encaminada al fet que els polítics siguin “exemplars”, en paraules del mateix Sánchez. Fonts del Govern central, que van assegurar que el primer esborrany de la reforma es veurà divendres al Consell de Ministres, van indicar que els parlamentaris i els membres de l’Executiu continuarien aforats en qüestions vinculades a l’exercici del seu càrrec. En canvi, se sotmetrien a la jurisdicció ordinària en assumptes privats. Així mateix, es mantindria el fur especial de jutges i fiscals. Amb tot, la reforma de Sánchez necessitaria els vots favorables del PP, que té majoria absoluta al Senat. Tot això, posant en risc l’aforament del seu líder, Pablo Casado, en plena polèmica pel seu màster a l’URJC. Així les coses, el secretari general del PP, Teodoro García Egea, va afirmar que el Govern central ha “plagiat” una proposta que els populars portaven al seu programa. El número 2 de Casado, tanmateix, va atribuir l’anunci de Sánchez a un “pacte ocult” amb els independentistes perquè els líders processats al Suprem per l’1-O siguin jutjats per un tribunal ordinari. Així mateix, Pedro Puy, portaveu del PP gallec va titllar d’“error” la proposta. Al contrari, el president de Cs, Albert Rivera, va celebrar que la “pressió” del seu partit hagi “forçat” Sánchez a fer aquest pas. A més, el secretari general de la formació taronja, José Manuel Villegas, es va mostrar partidari de tractar altres assumptes a la reforma, com el de la inviolabilitat del rei. Per la seua part, la portaveu de Podem, Noelia Vera, va demanar “anar més enllà” en els canvis i abordar la qüestió territorial, així com ERC que, a boca de la portaveu, Marta Vilalta, va advocar per contemplar el dret a l’autodeterminació.
El ministre de Ciència i Universitats, Pedro Duque, va advocar ahir per implementar controls “més eficients” per evitar que es repeteixin casos com els que van portar a la dimissió l’expresidenta madrilenya Cristina Cifuentes o l’exministra de Sanitat Carmen Montón, o que van sembrar el dubte sobre el currículum acadèmic del president de l’Executiu central, Pedro Sánchez, i els líders de PP i Ciutadans, Pablo Casado i Albert Rivera. “No estem parlant que els controls no funcionin, estem parlant que siguin més eficients”, va subratllar Duque, abans de reunir-se amb tots els rectors de les universitats espanyoles. Així mateix, va fer una crida a la calma als alumnes de l’URJC. “Que no es deixin endur pel soroll”, va demanar.
El màster en Dret d’Albert Rivera, un títol propi d’ESADE sense validesa oficial
Per la seua part, el president de la conferència de rectors i rector de la UdL, Roberto Fernández, va assegurar que “la Universitat Camilo José Cela ha actuat d’acord amb la legalitat” respecte de la tesi de Sánchez, malgrat que ahir el número 1 dels populars gallecs, Alberto Núñez Feijóo, va insistir que les explicacions del cap de l’Executiu sobre l’assumpte han estat “insuficients”. En la mateixa línia, Rivera va posar èmfasi en els “dubtes raonables” al voltant la investigació del president, alhora que ESADE revelava que el màster en Dret que apareix al currículum del líder de Ciutadans és un títol propi del seu centre sense reconeixement oficial. Igualment, El Plural va destapar que l’exdirector de l’Institut de Dret Públic Enrique Álvarez-Conde va dirigir el 1990 la tesi de l’europarlamentari popular Esteban González-Pons, que tampoc no és accessible per internet.