El Govern eliminarà la incapacitació judicial a les persones amb discapacitat

El Govern ha fet avui els primers passos a la reforma legal que elimina la incapacitació judicial de les persones amb discapacitat intel·lectual, canviat el sistema legal actual per un altre que "prioritza el respecte a la voluntat i preferències d’aquestes persones". Aquest ha estat el primer assumpte que ha anunciat avui la ministra portaveu del Govern, Isabel Celáa, després de la roda de premsa del Consell de Ministres, que a proposta del Ministeri de Justícia, reformarà el Codi Civil, la Llei d’Enjudiciament Civil, la Llei Hipotecària, la del Registre Civil i la llei de Jurisdicció Voluntària.

"Suposa un canvi profund, el canvi d’un sistema en el qual predomina la substitució en la presa de decisions que afecten a les persones amb discapacitat, per un altre de basat en el respecte a la voluntat i les preferències de les persones, que com a regla general, seran les encarregades de prendre les seues pròpies decisions," ha assenyalat la ministra.

Celáa ha recordat que "les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions que les altres", tal com proclama la Convenció de l’ONU sobre Discapacitat que va firmar Espanya el 2008. Per això, ha destacat que el Govern realitza aquesta reforma amb l’enfocament "d’atribuir a les persones amb discapacitat el dret que els correspon a la seua dignitat humana i aportar-los suport i acompanyament".

L’informe sobre l’avantprojecte de llei pel qual es reforma la legislació civil i processal en matèria de discapacitat elimina la incapacitació judicial i promou la seua capacitat d’obrar. Segons fonts del Govern, l’objectiu de la reforma és establir un model de suport a la persona que pugui tenir alguna dificultat a l’exercici de la seua capacitat jurídica, coneguda com a capacitat d’obrar. Això inclou, des de l’acompanyament amistós, a l’ajuda tècnica en la comunicació de declaracions de voluntat, o fins i tot la presa de decisions delegades per la persona amb discapacitat.

La nova regulació atorga preferència a les mesures preventives, és a dir, a les que pot prendre la persona interessada en previsió d’una futura necessitat de suport, com són els poders i mandats preventius, alhora que potencia altres mesures amb caràcter extern, com la guarda de fet, han explicat les fonts.

La normativa regula les institucions de la curatela i el defensor judicial i reserva la tutela als millors d’edat que no estiguin protegits a través de la pàtria potestat. La reforma afecta també altres normes relatives al dret internacional privat, als actes relatius a la nacionalitat, el matrimoni o la filiació, així com a algunes regles del Dret de successions i de contractes. Des de l’aprovació de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat firmada a Nova York el 2006, els estats han fet adaptacions de les seues ordenacions jurídiques, com Espanya. Aquest tractat proclama que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions que totes les altres, i commina als estats a proporcionar els suports pertinents que aquestes persones puguin necessitar a l’exercici de la seua capacitat jurídica per impedir que es produeixin abusos i vulneració dels seus drets. Després de diferents reformes legals, la discapacitat que havia quedat sense regular a Espanya conforme als principis de la Convenció era la discapacitat intel·lectual, a què ara es pretén amb aquesta reforma donar resposta.

Amb aquesta reforma, l’Executiu vol anar més enllà d’un canvi de terminologia, que relegui els termes d’"incapacitat" i "incapacitació" promovent un canvi de mentalitat social que afecti especialment a aquells professionals del dret que adopten aquestes funcions a requeriment de les persones amb discapacitat, ha ressaltat el Govern.