La Fiscalia descarta imputar Pere Aragonès per desobediència al no trobar “prou indicis”

La Fiscalia Superior de Catalunya va descartar ahir la imputació del vicepresident Pere Aragonès per un presumpte delicte de desobediència en el marc de la causa contra la cúpula independentista per la celebració de l’1-O. Aragonès, que era secretari d’Hisenda al departament encapçalat per Oriol Junqueras, havia estat acusat pel jutge d’instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, de no haver fet res per impedir el referèndum, malgrat haver estat advertit pel Tribunal Constitucional el dia 13 de setembre de l’any passat en aquest sentit.

Al ser aforat, Ramírez Sunyer va elevar un escrit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè l’investigués per desobediència. Tanmateix, el tinent fiscal, Pedro Ariche, va mostrar disconformitat amb el plantejament del jutge d’instrucció, a l’entendre que els indicis contra Aragonès no són “prous” com per actuar penalment en contra seu. No obstant, va deixar la porta oberta a fer-ho en el futur, en cas d’aparèixer nous elements de prova.

El jutge d’instrucció 13 de Barcelona i el fiscal xifren en 2.239.912,22 euros la despesa pública per l’1-O

A diferència d’amb l’exvicepresident, el fiscal es va mostrar partidari d’investigar l’exnúmero 2 d’Oriol Junqueras, Josep Maria Jové, per no haver acatat els apercebiments del Tribunal Constitucional. Jové va ser un dels arrestats el dia 20 de setembre del 2017 per presumpta implicació en la logística del referèndum. A aquests efectes, el Ministeri Públic argumenta, al seu escrit, que Jové es va concertar amb altres autoritats i funcionaris per impulsar l’1-O, “tot això amb la inherent utilització dels recursos públics per ell mateix gestionats”.

Pere Aragonès, per la seua banda, va afirmar ahir a la nit que la causa del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona arran de l’1 d’octubre en contra seu està “motivada políticament”.

MADRID

El descontentament de la judicatura amb la Justícia alemanya després de la decisió de no entregar Carles Puigdemont per rebel·lió es va fer patent a les converses del polèmic xat judicial, filtrades ahir per ElDiario.es i ElMón.cat. En aquest sentit, la titular del jutjat penal número 4 de Múrcia, Isabel María Carrillo Sáez, lamentava que els alemanys exigeixin a l’Estat garanties com “l’estat de les presons, les seues condicions higièniques, el mobiliari de què disposaven, i diverses bestieses més”. “Exigeixen com si fóssim un país bananer”, denunciava. Per la seua part, Florencio de Marcos Madruga, titular del jutjat de vigilància penitenciària número 1 de Valladolid, comparava el cas de Puigdemont amb el d’“un violador que en comptes d’introduir el penis fica objectes a la vagina”. “A Espanya això és violació, però hi ha països on no ho és”, apuntava. També el president de la sala número 14 de l’Audiència de Barcelona, Agustín Vigo Morancho, es preguntava “què dirien els alemanys si un tribunal espanyol hagués acordat el mateix que l’audiència territorial germànica en el seu assumpte similar”. Davant d’aquestes filtracions, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, va afirmar ahir que “no comparteix les opinions publicades, ni el lloc triat és l’adequat per formular opinions particulars”. Així, va instar el CGPJ a depurar responsabilitats, “si n’hi ha”. Així les coses, la portaveu de l’Executiu central, Isabel Celaá, va subratllar que el xat és “privat” i que, per tant, “els missatges no han de ser objecte de consideració pública”. Tanmateix, aquesta afirmació contradiu la tesi defensada pel CGPJ al sancionar el jutge Frederic Vidal que, en aquest mateix fòrum, va criticar l’actuació policial de l’1-O. Llavors es va estimar que el xat, al ser corporatiu, no era de caràcter personal.

Borrell: “Caldran vint anys per resoldre la divisió a Catalunya”El ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, va estimar ahir a Nova York que resoldre “amb èxit” la divisió visible dins de la societat catalana des que es va celebrar el referèndum de l’1-O podria suposar “vint anys”. Durant una conferència sobre la Unió Europea al Centre Jean Monnet de la Universitat de Nova York, el director, J.H.H. Weiker, va preguntar a Borrell si era optimista respecte a la reconstrucció de la comunitat catalana com “una de sola”. D’altra banda, el Tribunal Suprem examinarà el pròxim dia 6 de novembre els recursos de l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau contra la sentència del TSJC que els condemna per la consulta del 9-N.