JUDICIAL POLÈMICA
El cap policial de l'1-O es contradiu en les seues declaracions als jutges
Diu que no va llegir l’ordre del TSJC per mantenir la convivència, tot i discutir-ho amb Puigdemont || Revela que va polemitzar amb el major Trapero al migdia
El coronel Diego Pérez de los Cobos, màxim responsable de la coordinació de l’operatiu policial durant el referèndum de l’1-O, va admetre no haver llegit la totalitat de l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que especificava que la convivència ciutadana era el bé màxim a protegir en la jornada de votació. En aquest sentit, va explicar que “la resolució que es va entregar als cossos policials incloïa només la part dispositiva”. Tanmateix, tal com demostren les actes de la Junta de Seguretat celebrada el 28 de setembre de l’any passat, el coronel estava al corrent d’aquesta exigència dels magistrats de l’alt tribunal català, ja que va discutir sobre aquesta mateixa qüestió amb Carles Puigdemont i el seu conseller d’Interior, Joaquim Forn, a més del major Trapero. Així mateix, també va revelar al Suprem que va mantenir una discussió amb el llavors major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, el migdia de l’1-O. “Vam tenir una diferència de criteri no gaire amable sobre el que feia cada un”, va indicar, alhora que va insistir que “l’operatiu dels Mossos estava més encaminat a facilitar el desenvolupament del referèndum il·legal que a impedir-lo”.
D’altra banda, De los Cobos va negar el passat 1 de febrer davant del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil carregués contra les persones que impedien el seu accés als centres de votació, segons va revelar ahir Catalunya Ràdio. “El concepte de càrregues no l’admeto, no hi va haver càrregues”, va assegurar en la compareixença en qualitat de testimoni. Tanmateix, el dia 14 del mateix mes, en la declaració davant de l’Audiència Nacional, va explicar que “no en tots els centres es va utilitzar la força”. Al contrari, va manifestar davant de Llarena que van ser “als agents a qui van rebre amb violència i força” i va denunciar les “muralles humanes” encaminades a “impedir l’actuació policial”.
D’altra banda, ahir van sortir a la llum més imatges gravades per la Policia Nacional durant la seua actuació en el referèndum de l’1-O. S’hi senten els agents comentar que “si no se n’ha anat amb la costella trencada, poc li ha faltat” o “pegava amb la porra com si no hi hagués demà”. També es feliciten per haver “aguantat de collons” malgrat “com empenyien els fills de puta”. Igualment, en un vídeo es veu com arraconen una dona contra la paret dins d’un centre de votació mentre li pregunten a crits “on estan les urnes”.
Per la seua part, la Guàrdia Civil temia que Puigdemont i Forn comencessin un “conflicte armat amb l’Estat”, segons un informe presentat en el Suprem i publicat ahir per Nació Digital.
La suspensió dels diputats, elevada al Ple La comissió de l’Estatut del Diputat va acordar ahir amb els vots favorables de JxCat, ERC, CUP i CatComú elevar al Ple del Parlament el dictamen elaborat pactat entre juntistes i republicans sobre la suspensió dels diputats processats per rebel·lió en el Tribunal Suprem ordenada pel magistrat Pablo Llarena. Així les coses, la diputada de JxCat Marta Madrenas va advertir que “no permetrem que, des de fora, es duguin a terme ingerències absolutament il·legítimes per provar d’alterar les majories”. En la mateixa línia, es va expressar Gerard Gómez del Moral, d’ERC. En canvi, els dos grups van rebutjar l’esmena presentada per la CUP. D’aquesta manera, el sentit del vot dels cupaires al dictamen que votarà el Ple dimarts encara no està decidit. Per la seua part, socialistes i populars van rebutjar participar en la votació, que van qualificar de “teatralització”. A més, els representants de Ciutadans van abandonar la sessió quan va començar el debat. Així, el diputat taronja Carlos Carrizosa va avançar que la seua formació presentarà una querella criminal contra els membres sobiranistes de la Mesa i contra el lletrat major, Joan Ridao, per haver permès que el dictamen arribi al Ple. Després de l’anunci, el president de la Cambra, Roger Torrent, va retreure a Cs que es dediqui a “amenaçar” els parlamentaris.