Els forenses asseguren que Nadia no té un "risc imminent" de mort

Una metgessa forense de l’Institut de Medicina Legal de Lleida ha assegurat avui, durant la segona sessió del judici del cas Nadia, que de cap dels informes de la menor no es desprèn que hi hagi un "risc imminent" de mort, tal com va afirmar ahir en la seua declaració el pare, Fernando Blanco. Segons la metgessa forense, es pot afirmar que una persona amb una malaltia genètica d’aquest tipus (tricotiodistrofia) té una esperança de vida menor que la resta, però "hi ha persones amb la mateixa malaltia que encara viuen amb 30 anys".

Tractament experimental

En relació amb les suposades puncions que Nadia va rebre al clatell per dur a terme un tractament experimental sobre mutacions genètiques, la metgessa ha informat que aquest tipus de pràctiques en l’actualitat es poden arribar a realitzar a manera "experimental". A més, en aquest sentit, la forense ha asseverat que en el cas de fer-se modificacions genètiques serien a nivell embrionari, "ni de bon tros en una nena de 5 anys, ja que tot el codi genètic en aquestes edats ja està transferit".

Diagnòstic

La forense ha explicat que tot just nàixer Nadia ja presentava un aspecte físic que indicava que tenia alguna patologia i, arran de la sospita, se li van practicar una sèrie de proves que van confirmar el diagnòstic de tricotiodistrofia. Alteracions cutànies i oftalmològiques, problemes en el desenvolupament del llenguatge, trastorn d’hiperactivitat i espasticitat als músculs són alguns dels símptomes que, segons els informes, presentava Nadia des d’una primerenca edat. Finalment, la doctora ha negat tenir cap document d’hospitals de Houston (Estats Units) i tan sols li consta un informe en anglès pertanyent a una clínica de França.

Negació de documents

D’altra banda, el director assistencial i pediatre de l’Hospital de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, ha explicat mitjançant videoconferència que els pares de Nadia es van negar a entregar a l’hospital qualsevol informe que acredités la malaltia de la seua filla. En aquest sentit, el pediatre ha assegurat que, malgrat entendre que els pares tenen el dret de no entregar la informació, "sí que ens va sorprendre perquè teníem altres nens amb malalties rares i els pares sempre ens ho expliquen tot". A més, ha afegit Fàbrega, des de l’Hospital de la Seu d’Urgell van oferir als pares de Nadia derivar el tractament de la menor al Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ja que hi ha una unitat especialitzada en malalties rares.

Malgrat que l’àmplia majoria dels tractaments haguessin entrat per la sanitat pública, els pares de Nadia, ha assegurat el pediatre, van denegar l’esmentada ajuda.

Preguntat pels possibles tractaments que va rebre Nadia a Houston (EUA), Fàbrega ha explicat que companys de l’Hospital de la Seu d’Urgell es van posar en contacte amb centres d’aquesta ciutat americana i en cap d’ells no tenien constància que existissin aquest tipus de teràpies.

Testimonis

Durant la segona sessió del judici d’avui celebrat a l’Audiència de Lleida també han declarat altres testimonis com a pares del col·legi de Nadia a Organyà, que han manifestat sentir-se "enganyats" per Fernando i Margarida. "Veure tot el que ha passat t’afecta moralment. En un primer moment no t’ho creus i després et sents molt malament", ha explicat un dels pares.

Fernando Blanco i Margarita Garau, els pares de Nadia, estan acusats d’un delicte d’estafa per quedar-se 1,1 milió d’euros en donatius que van recaptar en una campanya solidària fingint que els fons eren per tractar la seua filla d’una malaltia rara.

La Fiscalia demana una condemna de sis anys de presó per a cadascun d’ells, a qui el jutge va retirar el desembre de 2016 la custòdia de la menor en destapar-se la presumpta estafa.