TRIBUNALS CORRUPCIÓ
Rato entrarà a la presó
Quatre anys i mig de presó per les targetes ‘black’ al ser desestimat el seu recurs || Els 63 condemnats van gastar més de 12 milions d’euros per a ús personal
Imatge de Rodrigo Rato sortint de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares (Madrid).
El Tribunal Suprem va confirmar ahir una condemna de quatre anys i mig de presó per a Rodrigo Rato, exvicepresident del Govern espanyol, militant del Partit Popular i expresident de Bankia, per l’ús de targetes opaques al fisc de Caja Madrid. Rato haurà d’ingressar a la presó en un termini màxim de 10 dies a partir que ahir l’Audiència Nacional emetés l’executòria.
Rato complirà condemna per un delicte continuat d’apropiació indeguda al participar en la trama que va fer possible l’emissió i repartiment de targetes “opaques” a Hisenda, fora del circuit legal, entre directius i consellers de l’entitat. També haurà de respondre davant de la justícia a partir del novembre per les suposades irregularitats en la sortida a borsa de Bankia i l’origen del seu patrimoni. Al novembre, a més, està previst que comenci el judici de la peça principal de Bankia per la presumpta estafa als inversors.
L’expresident de Bankia Rodrigo Rato haurà d’entrar a la presó en un màxim de deu dies a partir d’ahir
El cas de les famoses targetes black va causar un gran enrenou quan es van publicar les despeses que l’antiga cúpula de Bankia va fer en assumptes personals com viatges, dinars, roba i compres en supermercats per una quantitat superior a 12 milions d’euros. Ahir es va tancar definitivament el cas amb la confirmació, per part del Suprem, de la condemna emesa el febrer del 2017 per l’Audiència Nacional a Rodrigo Rato. Aquesta instància també va corroborar la participació i condemna a uns altres 63 exdirectius de l’entitat bancària. Les seues penes van dels quatre mesos als quatre anys i mig de presó.
El Tribunal Suprem va desestimar ahir el recurs de la defensa de l’expresident de l’entitat i dels altres acusats davant de la sentència. Tanmateix i per paradoxal que soni, Rato creu que la seua condemna és proporcionada ja que “es va lucrar indegudament i va permetre el lucre dels altres”. Altres acusats només van argumentar que no sabien que el que feien era il·legal.
Del total de 12 milions d’euros defraudats a Hisenda, 2,6 milions corresponen a la presidència de Rodrigo Rato a Bankia, entre febrer del 2010 i maig del 2012. El gruix restant del frau va succeir quan Miguel Blesa, ja mort, dirigia l’entitat entre el 1996 i el 2010, sota la denominació de Caja Madrid.
