El Senat dels EUA confirma Brett Kavanaugh nou jutge del Suprem

El Senat nord-americà va confirmar ahir Brett Kavanaugh com a nou jutge del Tribunal Suprem després d’una ajustada votació (50-48) i després d’una investigació de l’FBI sobre les acusacions d’abusos contra ell per part de tres dones. “Amb 50 vots a favor i 48 en contra, el candidat Brett Kavanaugh queda confirmat per ser nou jutge del Tribunal Suprem”, va anunciar el vicepresident nord-americà, Mike Pence, que va presidir la sessió a la Cambra Alta. Kavanaugh cobrirà el lloc vacant deixat pel jutge Anthony Kennedy, que es va jubilar aquest estiu, convertint-se així en el novè magistrat de l’alt tribunal, la màxima cort dels EUA.

D’aquesta manera, el president nord-americà, Donald Trump, que el 9 de juliol passat va anunciar la nominació de Kavanaugh, es va anotar una victòria política. Abans de la votació, Trump havia assegurat que Kavanaugh “serà un gran jutge del Tribunal Suprem” i va considerar que el magistrat “és una persona extraordinària” amb un “gran talent”. “Crec que ens farà sentir molt orgullosos”, va subratllar.

Desenes de persones van cridar consignes contra Kavanaugh dins de la mateixa sala del Capitoli

Malgrat les acusacions i els dubtes d’última hora sobre què votarien els senadors moderats, Kavanaugh va ser elegit a l’aconseguir els suports que requeria a la Cambra Alta, inclosos els dels republicans Susan Collins i Jeff Flake, i del demòcrata Joe Manchin. Malgrat que la Cambra Alta la conformen 100 senadors, la suma dels vots va ser 98, ja que el senador conservador Steve Daines va anar al casament de la seua filla a l’estat de Montana en el moment de la votació i la seua companya, la republicana Lisa Murkowski, que anava a votar no, va optar per votar “present”.

Abans de la votació, Pence va haver de demanar “ordre a la sala” en repetides ocasions després que desenes de persones comencessin a cridar consignes contra Kavanaugh des de dins de la mateixa cambra del Capitoli .

Els 435 escons de la Cambra de Representants més un terç dels cent seients del Senat estaran en joc, així com més d’una trentena de governacions i centenars de càrrecs públics a nivell estatal i local. Per exemple, el vot dels porto-riquenys a Florida, que va assolir el pes de l’electorat cubà, pot ser decisiu per a les aspiracions demòcrates d’aconseguir la majoria al Senat.

Aquests nous votants són dels més desitjats per les campanyes del demòcrata Bill Nelson i el governador de l’estat, Rick Scott, que vol arrabassar-li el lloc per als republicans.

Recta final per a les primeres legislatives de l’era Trump Els EUA celebraran d’aquí a un mes les primeres eleccions legislatives des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca, una cita considerada com un “referèndum” per al president i en la qual els demòcrates aspiren a aconseguir alguna de les cambres del Congrés, ara en mans republicanes.