Torra demana al Govern espanyol que expliqui si va retirar capitals de Catalunya passat l'1-O

El Govern espanyol va retirar 35.000 milions d’euros de CaixaBank i el Banc Sabadell després del referèndum de l’1-O del 2017, segons va publicar ahir el diari Ara. Arran d’aquesta notícia, el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar al seu compte de Twitter que exigirà explicacions al Govern central respecte a aquesta suposada retirada massiva de capitals. Així mateix, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va afirmar que aniran “fins al final” per saber “qui va decidir jugar a la crisi financera per salvar la unitat d’Espanya”.

La pèrdua de capitals hauria començat el dia 2 d’octubre del 2017, en el qual Renfe, Adif, Ports de l’Estat, RTVE i altres empreses presumptament van treure 2.000 milions d’euros del Sabadell en una sola jornada. Un terç del total de dipòsits extrets pertanyien a administracions públiques i empreses controlades per l’Estat, que les va treure de CaixaBank i Banc Sabadell, segons el rotatiu.

Gonzalo Boye proposa investigar si el sotrac en borsa dels dos bancs va ser

Cap dels dos bancs no es va pronunciar mai sobre la seua postura davant del procés. Tanmateix, el Govern espanyol els hauria aplicat aquesta mesura com a presumpte “càstig polític”. Si bé les suposades quantitats tretes per Madrid de CaixaBank encara no es coneixen, les del Banc Sabadell ascendirien als 12.000 milions d’euros. Algunes fonts afirmen que aquesta fuga de capitals per part del Govern espanyol té cert sentit, ja que també va succeir una cosa similar uns mesos abans de l’1-O amb la crisi del Banc Popular. Pel que respecta a la Generalitat, Torra va ser molt clar al seu compte de Twiiter: “Un (altre) escàndol gravíssim. Com l’Estat va utilitzar tots els mitjans al seu abast per abatre una causa justa, pacífica i democràtica. Fins i tot desestabilitzar l’economia!” “Exigirem totes les explicacions i investigacions que siguin necessàries. I depurar les responsabilitats”, va afegir. El vicepresident Aragonès també es va pronunciar sobre la notícia a la mateixa xarxa social que el president. “Es va destapant la guerra bruta econòmica contra l’1-O”, va sentenciar i va afegir que investigaran “qui va decidir jugar a la crisi financera per salvar la unitat d’Espanya”. L’exvicepresident, Oriol Junqueras, també es va pronunciar sobre això des de la presó de Lledoners i va assegurar que la fuga de capitals “podria explicar moltes coses” de les succeïdes després de l’1-O. L’advocat dels independentistes presos a Brussel·les, Gonzalo Boye, va proposar investigar si la fuga massiva de diners va causar les alteracions dels valors en borsa que tant CaixaBank com Banc Sabadell van patir després del referèndum del 2017. Entre dilluns i el dijous posterior a l’1-O, CaixaBank perdia un 8% del valor de les accions i el Sabadell, fins a un 12%. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va exigir “transparència” al Govern central i va dir que la sortida d’empreses va ser a causa, en gran part, de la “inestabilitat econòmica de Catalunya”.

Acusen el TC d’obviar els recusos

L’advocat Andreu van den Eynde va denunciar que el Tribunal Constitucional d’Espanya reté tots els recursos presentats per la defensa dels presos independentistes per retardar el salt al Tribunal d’Estrasburg. D’altra banda, segons va publicar ahir El Mundo, un cap de servei de la presó de Lledoners va denunciar amb un informe al director del centre el presumpte tracte privilegiat que reben els independentistes presos. El ministeri de l’Interior espanyol es va desentendre d’aquesta acusació, assegurant que és responsabilitat de l’administració catalana.