L'Audiència falla que el doctor Vela va robar un nadó, però l'absol perquè ha prescrit

L’Audiència Provincial de Madrid ha absolt el doctor Eduardo Vela, de 85 anys, únic acusat en el primer judici de nadons robats a Espanya, en haver prescrit tots els delictes que se li imputaven per suposadament haver participat en el robatori d’Inés Madrigal el 1969. En la sentència, la Secció Setena de l’Audiència de Madrid el considera responsable de tots els delictes -detenció il·legal, suposició de part comesos per facultatiu i falsedat en document oficial- però l’absol de tots ells en determinar que l’inici de la prescripció va tenir lloc el 1987, quan Madrigal va complir la majoria d’edat.

Les magistrades consideren Vela autora dels tres delictes "de forma incontestable" quan el 1969 va entregar al matrimoni format per Inés Pérez i Pablo Madrigal a "una nena de pocs dies d’edat fora dels cursos legals, simulant l’existència d’un part que no s’havia produït i establint una filiació fal·laç". "I tot això sense que consti que hagués existit consentiment ni tan sols coneixement per part dels progenitors del nounat, sent l’acusat, la persona que va fer la certificació fal·laç sobre el suposat part d’Inés, sabent que tal fet no era cert", afegeix la sentència de 61 pagines.

Malgrat quedar provat que el doctor Vela va certificar amb el seu puny i lletra que Inés Pérez va donar a llum en la seua presència el 4 de juny de 1969 a una nena, que mai no va tenir lloc, que aquesta nena va ser entregada sense consentiment a aquell matrimoni i que gràcies a aquestes maniobres la nounada va poder ser inscrita en el Registre Civil com la seua filla biològica, les magistrades l'absolen per prescriure els delictes.

La Sala acull així la tesi de la defensa que considerava que els fets havien prescrit, ja que en tractar-se de tres delictes connexos, el termini de prescripció es pren a partir del més greu, que en aquest cas és el de detenció il·legal, de 10 anys, pel que quan Inés Madrigal va denunciar els fets el 2012, els delictes havien prescrit feia ja quinze anys. I encara que la detenció il·legal té caràcter permanent, això és, que la seua consumació no s’esgota en l’acte de la sostracció sinó "que continua executant-se mentre es manté la situació de tancament o privació de llibertat", la Sala admet que "la limitació de llibertat acaba en el moment en què el menor assoleix la majoria d’edat". És a partir de llavors quan "la seua llibertat s’exercita de manera independent, sense precisar de l’auxili dels seus tutors o guardadors", assenyala la resolució que Madrigal ja ha anunciat que recorrerà en cassació davant de la sala II del Tribunal Suprem. A més, la Sala assenyala que Inés Madrigal va començar a conèixer la seua veritable situació familiar quan va complir la majoria d’edat pel que "evidentment, a partir d’aquell moment va poder realitzar les indagacions i accions que tingués per convenient" ja que no depenia de ningú.

A diferència del delicte de detenció il·legal, els altres dos -el de suposició de part i falsedat- no són permanents encara que els seus efectes es perpetuïn en el temps, per la qual cosa la prescripció comença a comptar des del moment en què es consumeixin.

En la seua sentència, la Sala rebutja que es dedueixi testimoni contra la dona de Vela per no haver volgut revelar qui són els pares biològics d’Inés Madrigal en considerar que no ha quedat provat que la testimoni tingués coneixement de la seua veritable identitat. I precisa que ni s’han conegut els pares biològics de la denunciant ni s’han trobat els llibres de registre de la Clínica San Ramón de Madrid.