Rato ha d'entrar a la presó abans del 26 d'octubre per les targetes "black"

L’Audiència Nacional ha citat l’expresident de Caja Madrid Rodrigo Rato dijous vinent per comunicar-li que disposa d’un termini de deu dies hàbils, fins el proper 26 d’octubre, per ingressar a la presó que ell elegeixi per apropiació indeguda en el cas de les targetes "black".

Segons han informat fonts jurídiques, el termini començarà a comptabilitzar-se dilluns vinent 15 d’octubre, ja que únicament compten els dies hàbils; d’aquesta manera, l’últim dia per a l’ingrés voluntari a la presó seria el divendres 26.

La secció quarta de la sala penal, al decret d’executòria conegut avui, també situa els altres catorze exconsellers i exdirectius amb penes superiors als dos anys de presó, que igual com Rato hauran d’acudir personalment, i entre els quals es troba l’exvicepresident de l’entitat José Antonio Moral Santín, sobre qui pesen quatre anys de presó.

Dimecres passat, l’alt tribunal va ratificar la sentència de l’Audiència Nacional de quatre anys i mig de presó per a Rato, en considerar que "va mantenir i va ampliar un sistema pervertit des del seu origen", que va facultar els titulars a utilitzar les targetes en el seu benefici sense necessitat de justificar les despeses, com si fossin "els amos dels diners".

A més dels dos alts càrrecs, l’executòria afecta als exconsellers de Caja Madrid Estanislao Rodríguez Ponga (en representació del PP), Antonio Romero Lázaro (PSOE), Francisco Baquero (CCOO) i Jorge Gómez (PSOE), als quals la sala penal del Suprem va confirmar la seua condemna a tres anys i dos mesos de presó per contribuir a minvar el patrimoni de l’entitat, amb càrrecs que oscil·laven entre els 98.000 i els 266.000 euros.

Al costat d’ells, uns altres nou usuaris de les targetes van ser condemnats a penes prou elevades com per ser privats de llibertat: tres anys de presó per a José María de la Riva (PSOE), Rodolfo Benito (CCOO) i Gonzalo Martín Pascual (UGT), i dos anys i mig per a Francisco José Pérez (PSOE), Miguel Ángel Abejón (UGT), Rubén Cruz (IU), Antonio Rey de Viñas (CCOO), Javier de Miguel (PP) i Ángel Gómez del Pulgar (PSOE).

En total, els quinze van desemborsar en diferents tipus de despeses personals -viatges, menjars, roba, compres en supermercats, retirades de diners en efectiu- de gairebé 2,9 milions d’euros, dels més de 12 milions que, segons ambdós tribunals, van ser sostrets del cabal de Caja Madrid i, més tard, de la Bankia primigènia.

El Suprem resolia així els recursos interposats per 60 dels 64 condemnats en primera instància per l’Audiència Nacional, i confirmava la responsabilitat de Rato, que per la seua preparació i experiència no podia ignorar el funcionament opac de les targetes.

Malgrat això, apuntava la sentència de la qual va ser ponent el jutge Miguel Colmenero, "va mantenir el sistema i fins i tot el va ampliar a altres persones", primer al seu favor -va fer una despesa de 99.055 euros posteriorment reintegrada-, i ja a Bankia, dels seus més estrets col·laboradors.

En aquest sentit, subratllava que l’exvicepresident del Govern "no pot emparar-se en il·legalitats anteriors", en al·lusió a la conducta per la qual va ser condemnat a sis anys de presó el seu predecessor, Miguel Blesa, mort a l’estiu de 2017 i la responsabilitat civil de la qual va ser confirmada fa un any.

Encara que Rato encara pot recórrer davant del Tribunal Constitucional, experts consultats per Efe descarten que el tràmit paralitzi el compliment de la condemna, ja que en tractar-se d’una pena de quatre anys i mig per un únic delicte, no hi ha opció de suspendre-la.

Respecte als altres 49, sobre els quals pesen dos anys de presó o menys, les fonts apunten que quedaran en llibertat sempre que no comptin amb antecedents penals i partint de si han reparat el dany; se’ls suspèn així el càstig, encara que es fixa un període de seguretat pel mateix temps a fi de constatar que no reincideixin.