Processen tres presumptes gihadistes pels atemptats de Barcelona i Cambrils

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha processat pels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Catalunya tres presumptes terroristes, Driss Oukabir, Mohammed Houli Chemlal i Said Ben Iazza, els dos primers com a membres de la cèl·lula gihadista de Ripoll (Girona) i el tercer com a col·laborador.

El jutge atribueix a Oukabir, al nom del qual es va llogar la furgoneta de l’atemptat de Les Rambles de Barcelona, i a Houli Chemlal, ferit en l’explosió del xalet d’Alcanar (Tarragona), delictes d’integració en organització terrorista (entre 6 i 14 anys de presó), fabricació i dipòsit d’explosius (de 8 a 15 anys) i temptativa d’estralls (de 10 a 15 anys), en aquest últim cas pels plans d’atemptar contra monuments com la Sagrada Família.

A Ben Iazza, que va facilitar la seua documentació als autors de la matança per comprar els components necessaris per fabricar l’explosiu conegut com "la mare de Satanàs", només li imputa un delicte de col·laboració amb organització terrorista, que preveu penes d’entre 5 i 10 anys de presó.

Andreu no processa a cap d’ells pels 16 morts i 140 ferits als atemptats de Las Ramblas de Barcelona i Cambrils (Tarragona), ja que els autors van ser abatuts pels Mossos, si bé els imputa, en grau de temptativa, els plans de la cèl·lula de fer "un o diversos atemptats de grans dimensions" a Catalunya en llocs emblemàtics com la Sagrada Família.

D’això dóna compte també les "nombroses fotografies" que guardaven dels estadis de futbol Santiago Bernabéu (Madrid) i Camp Nou (Barcelona); del Museu Thyssen, a Madrid; de la Torre Agbar, a Barcelona, i, fins i tot, de la Torre Eiffel (París).

A més de les 125 recerques a Internet que van realitzar sobre l’Audiència Nacional, unides a les 106 sobre la "tomatina", a Buñol (València); les 104 de l’Alhambra de Granada; i les 219 sobre l’Embassament de Riudecanyes (Tarragona).

El jutge relata en la seua interlocutòria com els tres processats van constituir una cèl·lula a partir de 2015 juntament amb els altres set presumptes terroristes morts després dels atacs, a la cúspide dels quals se situava Abdelbaki Es Satty, l’imam de Ripoll que va morir a Alcanar. Tots eren joves marroquins residents a Ripoll que es coneixien des de petits i a poc a poc van anar conformant un grup estructurat en el qual l’imam els adoctrinava en el gihadisme radical.

Es van allunyar del seu entorn i el seu dia a dia va començar a desenvolupar-se al costat dels seus companys fins tal punt que la seua vida, sosté el jutge, va arribar a tenir per objectiu "dur a terme atemptats contra els considerats com els seus enemics", és a dir, contra "el món occidental".

Segons la interlocutòria, tres mesos abans dels atacs van començar a comprar material per fabricar explosius, arribant a acumular entre 200 i 500 quilos d’explosius, a més de 104 bombones de butà i 19 artefactes casolans.

El que buscaven, assenyala Andreu, era "amplificar l’efecte de l’explosiu, pretenent incrementar el volum de metralla com la possibilitat de crear boles de foc generades per les càrregues GLP (amb referència a les bombones de butà)".

Van aconseguir "tal quantitat de material per a la confecció d’explosius i de tal potència destructiva" que, segons els informes dels especialistes, "hagués provocat uns danys d’enormes dimensions" si els haguessin utilitzat per atemptar contra monuments o llocs de gran afluència, com pretenien.

Però els seus plans es van veure frustrats després de l’explosió del xalet a Alcanar, i un dia després, el 17 d’agost, Younes Abouyaaqoub va arrossegar amb una furgoneta a "una gran quantitat de transeünts" que passejaven per Les Rambles, "centre neuràlgic de la ciutat", mentre que uns altres cinc terroristes van fer el mateix a la matinada del dia 18 al passeig marítim de Cambrils. Tots van resultar abatuts.