Sí al diàleg, però segueix la crisi

El president de la Generalitat, Quim Torra, va avisar ahir que el president del Govern espanyol, Pedro

Sánchez

Reclamen 5,2 milions d’euros a Mas, Ortega, Rigau i Homs, que ja han aportat com a fiança

, es va quedar “sense crèdit” i va reiterar l’ultimàtum per abans del novembre, en una sessió de control al Parlament en la qual la crisi del sobiranisme va seguir sent un dels temes principals. El líder del PSC, Miquel Iceta, li va demanar que no imposi “condicions impossibles” al diàleg i Torra va afirmar que el “diàleg hi serà sempre present”.

Torra va defensar que governa per a tots els catalans, independentistes o no, i va afirmar que l’autodeterminació i la situació dels presos sobiranistes és la seua prioritat. Va afegir que “la implicació de la Zarzuela i la Moncloa ha arribat a un grau d’indecència i de comportament mafiós”, i va qualificar la seua actitud d’atacs a l’autogovern i pressions després de l’1-O perquè empreses marxessin de Catalunya. Iceta va recordar que la Generalitat es va comprometre a crear abans de l’estiu un espai de diàleg entre els partits catalans per abordar solucions, i va lamentar que l’únic que fan és “aguantar”. Torra va defensar el seu compromís de no abandonar la bandera del diàleg, però va assegurar que no pot renunciar a la independència i que Sánchez no té aquesta actitud dialogant, sinó que és pura “retòrica”. Sobre la suposada ruptura del Govern, JxCAT afirma que “no hi ha fractura de l’independentisme” i va defensar la discrepància política. ERC, per la seua part, va demanar “generositat i valentia” per recuperar al més aviat possible la unitat d’acció. El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, espera que els independentistes posin fi a l’“espectacle” de les seues diferències perquè “no és bo” per a Catalunya. El president del Parlament català, Roger Torrent, va reclamar ahir a Catalunya Ràdio “unitat i una estratègia conjunta de l’independentisme” per “mirar cap endavant sense recels, perquè això seria la mort del moviment”.

La seua proposta és la d’una estratègia conjunta “àmplia, comptant amb les entitats i forces polítiques que representen el 3-O”. Al Parlament, Torra també va sol·licitar la “desobediència i resistència” de l’1-O als catalans.

L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, va afirmar ahir que el judici per les responsabilitats comptables derivades del 9-N és “una revenja” de Societat Civil Catalana (SCC) i l’Associació d’Advocats Catalans per la Constitució i també del PP, que no van quedar “satisfets” amb les condemnes per desobediència i les multes dels judicis penals. “Ens volen inhabilitats i ara també arruïnats”, va manifestar. Malgrat tot, es va mostrar tranquil i satisfet al considerar que han pogut donar les explicacions pertinents per demostrar que “no hi ha cap responsabilitat comptable”.

Mas va defensar que no va firmar cap decret ni van fer cap memòria econòmica del 9-N perquè va ser un procés participatiu impulsat per voluntaris i que, per tant, no era diferent de la consulta prevista pel Govern i suspesa pel Tribunal Constitucional. L’exvicepresidenta Joana Ortega va assegurar que “tots els expedients van passar pels interventors i l’assessoria jurídica”.

L’exconsellera Irene Rigau va justificar la compra dels més de 7.000 ordinadors per la necessitat de modernitzar l’ensenyament i va afegir que “no hauria comprat més ordinadors dels necessaris. L’exconseller de Presidència, Francesc Homs, va reconèixer que amb la suspensió del Tribunal Constitucional es van modificar partides i que els diners van acabar sortint del fons de contingència però va defensar que, en tot cas, la modificació es va fer seguint tots els criteris de la llei general de pressupostos i que “ningú la va impugnar”.

L’advocat de SCC, Manuel Zunón Villalobos, va assenyalar que les declaracions van ser “útils” perquè van evidenciar “aspectes subjectius” sobre “actes de planificació, camuflament i desobediència”.

Casado pressiona Ciutadans a presentar una moció de censuraEl líder del Partit Popular, Pablo Casado, creu que la ruptura entre ERC i el PDeCAT del Parlament de Catalunya, i la subsegüent pèrdua de la majoria absoluta independentista, atorga a les formacions constitucionalistes una “oportunitat històrica” que s’ha d’aprofitar. Per aquesta raó, va demanar a Ciutadans (Cs) que presenti una moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra, que a més permetrà visibilitzar “la posició dels socialistes”. La proposta, tanmateix, xoca amb l’estratègia de Ciutadans adduint que per fer-la prosperar serien necessaris seixanta-vuit vots al Parlament i “els números no donen”. Per la seua banda, la Moncloa creu que una moció de censura contra Quim Torra seria contraproduent perquè aglutinaria de nou l’independentisme.