ECONOMIA POLÍTICA
El Govern de l'Estat descarta influir la Fiscalia perquè els sobiranistes recolzin els comptes
El Consell de Ministres extraordinari va aprovar ahir l’esborrany sobre l’acord assolit entre el PSOE i Podem || ERC i el PDeCAT exigeixen la retirada de càrrecs contra els líders presos
El Govern de Pedro Sánchez va reiterar ahir als partits independentistes que no pot influir en el procés judicial obert contra els responsables del procés independentista i va confiar que el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) que presentarà l’Executiu a finals de novembre o principis d’any tingui la força necessària per si mateix com per atreure el suport d’aquestes formacions.
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del Govern espanyol i ministra d’Educació i FP, Isabel Celaá, va recordar a “les autoritats legítimes de Catalunya” que ho són precisament perquè representen un Estat de Dret on regeix la separació de poders i en el qual, per tant, la Fiscalia actua sota principis d’“autonomia i imparcialitat”.
El Govern espanyol rebaixa al 2,6 per cent la previsió de creixement per a aquest any i al 2,3% la del 2019
“Seguim convençuts que el pressupost té força intrínseca suficient com per poder tirar endavant”, va incidir la portaveu, per a qui “pesa molt més la Catalunya intel·ligent, conreada i cosmopolita” que vol romandre dins d’Espanya que “algunes declaracions retòriques” que s’escolten últimament.
Tant el PDeCAT com ERC han vinculat el seu suport als PGE per al 2019 que el Govern central tingui gestos amb els dirigents independentistes encausats pel seu paper en el procés independentista.
En aquest sentit, el portaveu del PDeCAT al Congrés dels Diputats, Carles Campuzano, va indicar que, amb vistes a la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2019, no es tracta d’exigir al Govern central que influeixi en la Fiscalia en el procés judicial contra els dirigents independentistes, sinó de fer veure que l’Executiu té marge d’actuació per canviar la situació dels polítics processats.
Per la seua part, el president del PNB, Andoni Ortuzar, va assenyalar sobre la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019 que és el “moment de posar l’espatlla”.
En una entrevista a la Cadena Ser, Ortuzar va afirmar que el PNB “sempre és l’últim” a negociar amb el Govern espanyol i que en aquest cas amb el PSOE “serà fàcil, gratis no”.
Abans d’aquest informe, el dijous 8 de novembre, l’Executiu comunitari presentarà les seues últimes previsions macroeconòmiques, en les quals actualitzarà les seues projeccions de creixement i dèficit públic del conjunt de l’eurozona en general i de cadascun dels socis de l’euro en particular, segons van assenyalar ahir fonts comunitàries.
En aquest sentit, Echenique va afirmar que està “segur” que el Govern espanyol ho té clar, perquè rebaixar algunes de les mesures incloses en el pacte suposaria “que aquest acord que ha firmat deixa de ser un acord”.
El Govern estatal va aprovar ahir el pla pressupostari del 2019, que tenia previst enviar ahir mateix a Brussel·les, amb un dèficit públic de l’1,8% del PIB, malgrat que el PP i Ciutadans han bloquejat al Congrés la tramitació parlamentària de l’eliminació del veto del Senat en el nou camí pressupostari.
Al final de la reunió del Consell de Ministres, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va indicar que si no s’aproven els nous Pressupostos per a l’any que ve, el dèficit públic se situarà en el 2,2% del PIB per la mateixa inèrcia econòmica, per tant, quatre dècimes per sobre de l’1,8% plantejat pel Govern central.
Quant a les mesures fiscals que contindran els nous Pressupostos, el Govern preveu elevar en 5.678 milions d’euros la recaptació amb les noves mesures tributàries acordades amb Units Podem en l’acord pressupostari assolit amb aquesta formació política.
Les mesures adoptades sobre l’Impost de Societats seran les que aportin la quantia més gran, en total, 1.776 milions d’euros. El segueix l’impost sobre Serveis Digitals, amb 1.200 milions d’euros. L’impost sobre les transaccions financeres aportarà 850 milions d’euros, mentre que l’increment de l’IRPF a les rendes molt altes generarà una recaptació de 328 milions.
L’impost al dièsel elevarà la tributació en 670 milions d’euros, i l’increment d’impost de Patrimoni generarà 339 milions, mentre que la rebaixa de l’IVA traurà fins a 53 milions d’euros.
D’altra banda, el Govern central contempla una revisió a la baixa d’una dècima tant del creixement previst per a aquest any, que se situa en el 2,6%, com el del 2019, en el 2,3%.