El llaç groc, principal símbol del 'procés', compleix un any

El 17 d’octubre de 2017, un dia després de l’empresonament dels "Jordis", el compte de Twitter de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va publicar el següent missatge: "A partir d’ara, tots amb un llaç groc en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart". Havia nascut el principal símbol del "procés".

No està clar per què els independentistes van optar pel color groc, ja que hi ha diverses explicacions sobre això: el groc de la senyera, un color relacionat al món anglosaxó amb el record i la fidelitat als soldats absents i fins alguns han tractat de buscar-li un origen històric en la guerra de successió i en les protestes contra els Borbons.

Un any després, el llaç groc, també utilitzat des de fa temps com a símbol de suport a les persones amb espina bífida i a les dones afectades per l’endometriosi, és present en qualsevol iniciativa dels independentistes catalans, al carrer i en les pròpies institucions, i és objecte de polèmica entre els qui els col·loquen i els qui els retiren.

EL GROC EN LA DIADA

Encara que l’ingrés a presó dels "Jordis" va suposar la rapidíssima generalització de l’ús dels llaços grocs a Catalunya, anys abans ja s’havia intentat identificar-lo amb les aspiracions d’una part de la societat catalana. El 14 d’octubre de 2014 els senadors del grup parlamentari català van lluir llaços grocs a la solapa com a suport a la consulta sobiranista que anava a celebrar-se el 9 de novembre; llavors, fonts del grup parlamentari van explicar que el groc es devia a un dels colors de la senyera.

El cert és que el color groc ha estat sempre molt present en les manifestacions de la Diada de Catalunya: el 2015 un gran punter groc portat per diversos voluntaris va ser el protagonista de la denominada "Via Lliure" cap a la República; el 2016, amb el lema "A punt", el reclam era un cercle blanc amb un punt groc a l’interior; el 2017 les samarretes eren d’un groc fluorescent...

Més enllà de pels colors de la bandera, primer la senyera i posteriorment l’estelada, hi ha una interpretació més cosmopolita per a l’elecció del color groc per part dels independentistes catalans, que s’ajusta més al sentit que va semblar buscar-se amb l’ingrés a presó de Sànchez i Cuixart, demanar la tornada dels absents.

US TROBEM A FALTAR

Durant la guerra civil anglesa, els soldats d’Oliver Cromwell portaven una faixa groga i els emigrants anglesos van exportar la tradició a Amèrica del Nord on es va convertir en un símbol de record i solidaritat amb els soldats que partien al capdavant de batalla. "She wore a yellow ribbon" (Ella portava un llaç groc) és una cançó tradicional i va ser una pel·lícula de John Ford sobre les tropes de cavalleria nord-americanes que, de fet, inclouen un mocador groc als seus uniformes.

Una altra cançó, "Tie a yellow ribbon round the old oak tree" (Lliga una cinta groga al voltant del vell roure), l’èxit més important del grup Dawn als setanta, va reprendre aquesta simbologia per expressar l’enyorança dels qui passaven llargues temporades a la presó.

La crisi dels ostatges a Teheran el 1979 o la primera Guerra del Golf als anys noranta van ser altres ocasions en què els nord-americans van tornar a recórrer als llaços i les cintes grogues per dir-los als absents: "Us trobem a faltar".

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Diverses publicacions independentistes han recuperat un episodi de la guerra de successió de principis del segle XVIII com a explicació del perquè dels llaços grocs, assegurant que el virrei de Catalunya va prohibir l’ús de cintes grogues per part dels partidaris de l’Arxiduc Carlos d’Àustria durant la guerra de successió espanyola contra qui donaven suport al Borbón Felipe V. Una àguila de dos caps sobre fons groc era l’estendard de la Casa d’Àustria.