Estrasburg avala que Espanya no computi les condemnes d'etarres a França

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va avalar aquest dimarts Espanya per no computar els anys de presó complerts a França per tres etarres i retardar d’aquesta manera la seua excarceració. D’altra banda, el fallo del Tribunal europeu dóna suport als demandants, "Santi Potros", Alberto Plazaola i "Pakito", en un aspecte processal en especificar que el rebuig del Constitucional als seus recursos d’empara va impedir el dret d’accés a un tribunal i els atorga una indemnització global de 4.000 euros.

La clau de la sentència és que, segons el parer del tribunal, Espanya no va vulnerar els articles 7 (No hi ha pena sense llei) i 5.1 (De dret a la llibertat i a la seguretat) del Conveni Europeu de Drets Humans. El fallo assenyala que "el present cas es diferencia clarament de (el cas) Del Río Prada" -que va tombar a Estrasburg l’anomenada "doctrina Parot". Destaca que el retard en l’excarceració "no pot ser qualificat d’imprevisible o no autoritzat per la llei" i que existeix una "relació de causalitat entre les condemnes contra els demandants i la seua permanència a la presó".

"El Tribunal estima que en el moment que les condemnes dels demandants van ser pronunciades i després, quan els demandants van demanar el cúmul de les penes ja purgades a França, el dret espanyol no preveia a un grau raonable que les penes ja complertes a França es tindrien en compte per determinar la durada màxima de presó de 30 anys", diu el fallo.

Santiago Arróspide Sarasola, Santi Potros, Alberto Plazaola Anduaga i Francisco Múgica Garmendia, Pakito, van ser condemnats a França i, després de complir la pena, extradits a Espanya i condemnats per diversos atemptats i assassinats perpetrats entre 1987 i 1993.

El dictamen de 2008 de la UE sobre les condemnes entre Estats membres quan hi ha un nou procés penal i la sentència Del Río Prada va portar als etarres a demanar que es restés de la pena màxima a Espanya els anys en presons franceses. L’Audiència Nacional el va acceptar, però el Tribunal Suprem va sentenciar que la condemna a França no havia de restar-se al compliment de la pena màxima a Espanya.