Rato intenta dilatar amb un recurs el seu ingrés a la presó

L’exvicepresident econòmic del Govern central i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, ha presentat un escrit davant de l’Audiència Nacional per ajornar la seua entrada a presó per complir la condemna a quatre anys i mig pel delicte continuat d’apropiació indeguda en relació amb el cas de les targetes black.

Fonts jurídiques van explicar ahir que Rato ha sol·licitat als magistrats que no l’obliguin a entrar a la presó fins que el Tribunal Constitucional no s’hagi pronunciat sobre el recurs d’empara que està preparant la seua defensa. Amb tot, i malgrat que la decisió del tribunal es coneixerà en els pròxims dies, els terminis són molt ajustats ja que l’exdirigent popular té fins aquest dijous per ingressar voluntàriament en un centre penitenciari, com ja van fer fa uns dies altres condemnats com l’exsecretari d’Estat d’Hisenda Estanislao Rodríguez Ponga i l’exdirigent de Comissions Obreres Antonio Rey de Viñas. No obstant, igual que Rodrigo Rato, alguns sentenciats també han seguit la via de recórrer en empara al Constitucional i provar de dilatar així l’empresonament.

Granados va mantenir obert el seu compte a Suïssa fins al 2007, i no 2005 com havia assegurat

En un altre ordre de coses, l’exsecretari general dels populars madrilenys Francisco Granados no va tancar el seu compte a Suïssa l’any 2005, tal com havia afirmat, sinó que el va mantenir operatiu fins al 2007, segons va avançar ahir la cadena La Sexta i constaria en la nova documentació aportada per l’empresari David Marjaliza en relació amb la trama Púnica. Així, s’ha constatat una transferència de gairebé 1,7 milions d’euros que el llavors conseller regional amb Esperanza Aguirre hauria enviat des del país helvètic a Marjaliza. De totes maneres, l’empresari penedit hauria aportat a la investigació un document en el qual es valora en 133 milions d’euros la companyia Servicio Patrimonial que estava controlada per tres persones, entre elles el mateix Marjaliza. En aquest sentit, i segons la seua versió, tant ell com les altres dos persones eren testaferros que ocultaven al veritable propietari de la firma, Francisco Granados.