El Tribunal Suprem obre judici oral contra els líders del 'procés'

El Tribunal Suprem ha confirmat el tancament de la investigació de l'1-O dictada pel jutge Pablo Llarena i ha obert judici contra els 18 processats per la causa del "procés", entre ells l'exvicepresident Oriol Junqueras, nou exconsellers i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. En dues interlocutòries, la Sala Penal de l'alt tribunal rebutja per unanimitat les gairebé 300 al·legacions i peticions de pràctica de nova prova plantejades per les defenses contra el tancament de la instrucció que va acordar Llarena al juliol, i deixa totes elles per a la vista oral amb la finalitat d'evitar dilacions indegudes. S'obre així la fase de judici oral, per la qual cosa la Sala dóna trasllat a la Fiscalia, a l'Advocacia de l'Estat i a Vox perquè en un termini de cinc dies formulin els seus escrits d'acusació.

A més de Junqueras i Forcadell, la Sala envia a judici als exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borrás, Carles Mundó i Santi Vila; i als dirigents sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Juntament amb ells s'asseuran al banc dels acusats els exmembres de la Mesa del Parlament Lluis Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Joan Nuet, a més de l'exportaveu de la CUP al Parlament Mireia Boya.

La Sala confirma també el sobreseïment lliure de la causa per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i per a l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras. I acorda que els jutges Ana María García Ferrer i Andrés Palomo se sumin a partir de la fase oral al tribunal que jutjarà l'1-O juntament amb el president de la Sala Penal, Manuel Marchena, Andrés Martínez, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela i Antonio del Moral, de manera que seran set els magistrats que jutjaran els fets.

Fonts jurídiques assenyalen que el judici començarà previsiblement al gener, si bé tot dependrà dels articles de previ pronunciament que es plantegin abans que arrenqui la vista oral.

Tot apunta que les defenses faran ús d'aquestes qüestions prèvies per a, entre altres assumptes, proposar que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'encarregat de jutjar els fets i no el Suprem, en considerar que no és l'òrgan jurisdiccional competent, com així vénen manifestant al llarg de tot el procediment. En tal cas, totes les qüestions prèvies hauran de ser presentades abans que les defenses elevin els seus escrits de qualificació i la Sala haurà de fixar una vista per debatre-les, amb l'horitzó de resoldre-les abans de Nadal.