PANORAMA
El Suprem tanca la instrucció de l'1 d'octubre i envia a judici els divuit acusats pel procés
Pels delictes de rebel·lió i malversació de fons públics, així com per desobediència || L’Alt Tribunal insta les acusacions, la Fiscalia i advocats de l’Estat a formular els seus escrits d’acusació
Imatge d’arxiu dels exconsellers del PDeCAT processats, Jordi Turull i Josep Rull.
El Tribunal Suprem va dictar ahir dos interlocutòries amb les quals confirma el tancament de la instrucció sobre el procés a Catalunya, que va efectuar el jutge Pablo Llarena, i asseu al banc dels acusats divuit líders independentistes processats pel delicte de rebel·lió i malversació de cabals públics. La sala va ratificar també el sobreseïment de la causa respecte de l’expresident català Artur Mas; l’exdirigent del PDeCAT Marta Pascal, i l’expresidenta de l’Associació de Municipis Independentistes (AMI) Neus Lloveras, i dóna un termini de cinc dies a la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular exercida per VOX per presentar un escrit de qualificació.
Les resolucions donen pas al judici que començarà, segons es preveu, al gener i en el qual set magistrats jutjaran Junqueras; l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez; el líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; els exconsellers Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull, i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, només imputada pel primer delicte. També els exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila, processats per desobediència i malversació. L’expresidenta de la CUP, Mireia Boya, i els exmembres de la Mes del Parlament: Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet també seran jutjats per desobediència. Per la seua banda, Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, la dirigent d’Esquerra, Marta Rovira, i l’exportaveu de la CUP, Anna Gabriel, no ho seran al ser a l’exili.
La Fiscalia de l’Audiència demana una pròrroga per presentar el text contra el major Trapero
Al conèixer la notícia, el president d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, la va considerar una “vergonya de l’Estat”. També va restar importància a les paraules de Sánchez de dimecres en què va recordar que, el 1994, el llavors portaveu de Justícia del PP, Federico Trillo, va defensar una esmena al Codi Penal en què limitava el delicte de rebel·lió a militars o grups armats. Davant d’aquestes declaracions, el portaveu del PP a Senat, Ignacio Cosidó, va criticar que Sánchez “suggereixi que l’1-O s’escapi del delicte de rebel·lió” i ho va atribuir al “pagament a l’independentisme” pels pressupostos.
Sobre la revisió del delicte de rebel·lió, la número dos del PSOE, Adriana Lastra, va afirmar desconèixer si en aquesta legislatura el Govern proposarà reformar el Codi Penal per adequar el delicte de rebel·lió als temps actuals. Així mateix, la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, va defensar el diàleg d’Espanya amb els independentistes per resoldre la crisi a Catalunya argumentant el Partit Popular que, en el govern d’Aznar, aquest “va negociar amb ETA”. Per la seua part, Òmnium va demanar a Sánchez que insti la Fiscalia a retirar les acusacions als presos; en cas contrari, va expressar, significarà que va “de la mà” de VOX i “de l’extrema dreta”.
Per la seua banda, la Fiscalia de l’Audiència Nacional va demanar ahir una pròrroga sobre el termini per presentar un escrit d’acusació contra l’excap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.
