POLÍTICA
La Crida contempla la desobediència per aconseguir la república
Defensa "qualsevol camí" no-violent a la independència
La Crida Nacional per la República, el moviment polític que impulsa l’expresident Carles Puigdemont, ha presentat aquest dissabte la seua ponència política en la qual es recullen els objectius i el 'full de ruta', i on es reivindica el diàleg amb l’Estat però també la desobediència per aconseguir una república catalana.
El document, segons informa Europa Press a la seva web i presentat en l’acte fundacional de la Crida celebrat a Manresa (Barcelona), assegura que "l’aposta pel diàleg i l’entesa per exercir de manera efectiva les aspiracions d’autodeterminació de la ciutadania de Catalunya és ferm".
Tanmateix, adverteix també que, si la via del diàleg amb l’Estat no es produeix o no avança de manera significativa, la Crida en cap cas no renunciarà "a l’exercici efectiu de la sobirania quan les condicions socials i polítiques del país ho permetin".
En aquest punt, la ponència evita esmentar la via unilateral cap a la independència, però defensa buscar la consecució d’una república per a Catalunya per "qualsevol camí que respongui als principis de la no-violència i a un mandat democràtic expressat majoritàriament a les urnes".
La Crida reivindica el resultat de l’1-O i es fixa dos objectius fonamentals i immediats: la llibertat i absolució dels presos sobiranistes i la tornada dels líders que són a l’estranger, i un referèndum d’autodeterminació "efectiu i acordat".
El document defensa que la desobediència dels representants polítics "pot acabar sent un acció necessària davant de la injustícia de l’acció dels poders de l’Estat" i la negativa d’aquests d’acceptar el dret d’autodeterminació de Catalunya.
També contempla aquesta desobediència no només en els representants polítics, sinó des de la ciutadania, sempre en termes pacífics i com a "protesta cívica com possible accelerador d’una solució democràtica al conflicte".
La Crida s’ha fundat aquest dissabte amb data caducitat: afirma que es crea per un context d’excepcionalitat i assegura que es dissoldrà com a moviment polític "una vegada aconseguida la instauració de la república catalana".
El document també analitza que "la falta d’unitat i sobretot de confiança entre els partits sobiranistes és en l’origen" d’algunes decisions estratègiques del procés sobiranista que no han acabat tenint èxit.
Davant d’aquest escenari, la Crida planteja recuperar la unitat no només en la decisions estratègiques que prengui l’independentisme, sinó també la "unitat electoral", és a dir, que la sobirania es presenti junta en les conteses electorals.
"Els beneficis de la unitat electoral no els hem d’apreciar només en l’obtenció de vots el dia de les eleccions, que també, sinó a l’acció política posterior en clau de confrontació democràtica amb l’Estat", conclou el document.
La unitat electoral és una qüestió que ha enfrontat en diverses ocasions als partits independentistes, l’última, en les catalanes de desembre de 2017: ERC i la CUP la van rebutjar i van advocar per presentar-se en llistes separades.
La portaveu del Govern, Elsa Artadi, i el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, han estat els encarregats de presentar aquesta ponència política i han destacat que la Crida és un moviment polític que, "si és necessari podrà presentar-se a eleccions", però no ha aclarit en quins futurs comicis estarà.
Artadi ha assegurat que la Crida és un projecte per a una Catalunya integradora que no exclogui ningú per raó de procedència o llengua, i ha insistit que el moviment desapareixerà si arriba la independència: "La dissolució de la Crida serà el nostre èxit".
Mascarell ha exposat que aquesta formació advoca per una independència lluitada des de "la unitat, les institucions, les mobilitzacions, l’exili i la presó," i ha destacat que aposten pel diàleg, però sense renunciar mai a la independència.
"Forçarem l’Estat a negociar", ha conclòs Mascarell, mentre que Artadi ha criticat un excés de rivalitat entre partits independentistes que, segons la seua opinió, perjudica per poder aconseguir una república catalana.