Diferències entre el delicte de rebel·lió i el de sedició

La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat han presentat els seus escrits d’acusació contra els líders del procés sobiranista català.

El de rebel·lió està inclòs en el títol dels delictes contra la Constitució del Codi Penal (472 i següents) i castiga els qui s’alcin violentament i públicament per a, entre altres objectius, declarar la independència d’una part del territori nacional. També encaixa en el mateix tipus als qui actuïn amb violència per derogar la Constitució, desposseir de les seues prerrogatives el Rei, dissoldre les Corts o substituir un Govern per un altre.

La clau per acusar i condemnar per aquest delicte està en l’ús de la violència. A Espanya, fins el moment, només s’ha condemnat per rebel·lió als autors de l’intent de cop d’Estat de 1981. Els seus líders, Antonio Tejero i Jaime Milans del Bosch, van ser condemnats a 30 anys de presó. Aquesta és la pena màxima prevista en l’ordenació jurídica espanyola per al delicte de rebel·lió. Amb ella es castiga els líders i només quan s’hagin esgrimit armes, causat estralls o exercit violència greu contra les persones. També si s’han distret cabals públics per al seu propòsit, alguna cosa dels que els responsables del procés han estat acusats durant la instrucció del cas. Altrament, els líders de la rebel·lió seran castigats a penes d’entre 15 i 25 anys de presó; els comandaments subalterns, a entre 10 i 15 i els mers participants de cinc a deu anys. Dins d’aquest capítol de delictes contra la Constitució, hi ha l’opció de rebaixar l’acusació a la conspiració per a la rebel·lió. Això implica reduir les penes previstes en un o dos graus.

El delicte de sedició està tipificat en el títol dels delictes contra l’ordre públic, a l’article 544 i següents del Codi Penal. Castiga els qui, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis.

La sedició està penada amb entre quatre i vuit anys de presó, que pot elevar-se fins els vuit a deu anys per als líders i arribar a entre 10 i 15 per a les autoritats que incorrin en aquest alçament públic i tumultuari. Aquest és el tipus penal pel qual es va decantar la jutgessa de la Audiencia Nacional Carmen Lamela per processar el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i a la resta de l’antiga cúpula d’Interior de la Generalitat, si bé és possible que la Fiscalia els acusi de rebel·lió.

En els últims anys, s’han obert procediments per sedició contra alguns ajuntaments per promoure i aprovar mocions de suport a la resolució independentista del Parlament català o fins i tot contra edils, com el regidor de la CUP en Vic Joan Coma. Totes van ser arxivades per l’absència de protestes tumultuàries i de crides als ciutadans a afegir-se a aquests actes. Un altre cas sonat va ser el dels controladors que van causar el caos aeri a diversos aeroports el 2010. Els de Palma van ser jutjats per sedició i coaccions, però condemnat únicament per abandó de servei després d’assolir un acord amb la Fiscalia i reconèixer els fets. La qüestió en aquest cas és que la petició de pena pot ser igual d’elevada si s’acusa per rebel·lió que si es fa per sedició. El motiu és que en el primer cas la malversació quedaria absorbida per poder acusar per rebel·lió agreujada (entre 20 i 25 anys), mentre que en el segon no seria així i s’acusaria per sedició i malversació per separat. Això podria comportar una condemna igual de greu ja que la malversació superior als 250.000 euros, com és el cas, comporta fins 12 anys de presó, per la qual cosa afegit a la sedició, la petició de pena seria més o menys equivalent.