Fiscalia demana fins a 25 anys de presó per rebel·lió per a líders del 'procés'

La Fiscalia acusa els líders del procés sobiranista català d’un delicte de rebel·lió i demana 25 anys de presó per a l’exvicepresident Oriol Junqueras; 17 anys per als Jordis i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell; i 16 anys per a cadascun dels cinc exconsellers presos. En el seu escrit de qualificacions provisionals, presentat aquest divendres davant del Tribunal Suprem, el Ministeri Públic sol·licita la pena més alta per a Junqueras per considerar-lo el líder de la rebel·lió i afegeix a la petició de presó 25 anys d’inhabilitació absoluta.

Per a l’exlíder de l'ANC i el president d’Ómnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, la Fiscalia demana 17 anys de presó només per rebel·lió i uns altres 17 d’inhabilitació absoluta, la mateixa pena que sol·licita per a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per considerar-los també "promotors i/o caps principals".

Un esglaó per sota estan els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva y Dolors Bassa, per a qui sol·licita 16 anys per rebel·lió, un menys que els anteriors per no atribuir-los aquest paper de caps de la rebel·lió, el que suma 16 anys d’inhabilitació absoluta. A aquests cinc exmembres del Govern, juntament amb Junqueras, els acusa d’un delicte de rebel·lió que absorbeix la "distracció il·legal de cabals públics", és a dir el delicte de malversació.

Per als altres tres exconsellers -Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila- el Ministeri Públic demana 7 anys de presó, 16 anys d’inhabilitació absoluta i multa de 30.000 euros per un delicte de malversació de cabals públics i un altre delicte continuat de desobediència greu comès per autoritat pública. Per aquest últim delicte, la Fiscalia també demana al Suprem que els imposi un any i 8 mesos d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic.

Per als cinc membres de la Mesa del Parlament que van tramitar les denominades "lleis de desconnexió" -Lluís Corominas, Lluís Guinó, Josep Joan Nuet i les lleidatanes Anna Simó i Ramona Barrufet- sol·licita 30.000 euros de multa i un any i vuit mesos d’inhabilitació per a càrrec públic per un delicte continuat de desobediència greu, mateixa pena que planteja per a l’expresidenta de la CUP a la cambra catalana, la també lleidatana Mireia Boya.

En el seu escrit, firmat pels quatre fiscals del cas, el Ministeri Públic considera que el procés secessionista català que va derivar en la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) va estar "escatxigat d’actes de força, agressió i violència" una paraula que apareix escrita en 14 ocasions a les 127 pàgines del document.

Els quatre fiscals assenyalen que els principals promotors van ser Junqueras, Forcadell i els Jordis "en unió d’altres processats fugits", en al·lusió a l’expresident Carles Puigdemont. El pla que tot ells van ordir, diu la Fiscalia, tenia com a principal objectiu "esquivar l’aplicació" tant de la Constitució com de l’Estatut d’Autonomia per arribar a una independència "que van estar a punt d’aconseguir amb els actes delictius que van executar posant així en greu perill l’ordre judicial". I atorga una "crucial" responsabilitat als Jordis per dur a terme "una mobilització popular com a instrument de pressió per obligar l’Estat a capitular davant el naixement d’una nova República".