Fiscalia acusa Trapero de rebel·lió i li demana 11 anys de presó

La Fiscalia de l’Audiència Nacional acusa d’un delicte de rebel·lió al major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero per la seua participació en el "procés" i li demana per això una pena d’11 anys de presó al·legant que va ser una "peça clavi" per "dur a terme el pla secessionista" català.

El ministeri públic agreuja així la qualificació que va fer la jutgessa Carmen Lamela, qui va processar Trapero per dos delictes de sedició i un de pertinença a organització criminal que la Fiscalia substitueix ara per un de rebel·lió. En el seu escrit d’acusació, la Fiscalía també demana 11 anys de presó per rebel·lió per a l’exdirector dels Mossos Pere Soler i per a l’exsecretari general de Interior César Puig, segon de Joaquim Forn, mentre que acusa només de sedició la intendenta dels Mossos Teresa Laplana, per a la que demana 4 anys de presó.

El tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, i el fiscal d’aquest tribunal Pedro Rubira consideren que Trapero, Soler i Puig van incórrer en el delicte de rebel·lió en el seu apartat referit a declarar la independència d’una part del territori nacional i també per "sostreure qualsevol classe de força armada a l’obediència del Govern". Ho van fer, no en qualitat de caps (el que hauria suposat una pena de 15 a 25 anys de presó) sinó exercint com a "comandaments subalterns", la qual cosa comporta penes d’entre 10 i 15 anys. Els fiscals els demanen per això 11 anys de presó i els mateixos anys d’inhabilitació absoluta.

En el cas de Laplana consideren que va incórrer en un delicte de sedició, però no com a autora principal o com a persona constituïda en autoritat -el que comportaria penes de fins 15 anys- sinó dins de l’apartat que recull altres casos de participació en la sedició, que suposa penes d’entre 4 i 8 anys. A més de 4 anys de presó, la intendenta li demanen 5 anys d’inhabilitació per ser mosso d’esquadra. En l’escrit d’acusació, els fiscals els responsabilitzen d’haver consentit la celebració de l’1-O i també de no haver frenat el setge a la Conselleria d’Economia els dies 20 i 21 de setembre de 2017.

Mentre que a Trapero, Soler i Puig els imputen els dos fets, a Laplana només li atribueixen responsabilitat en el setge a la Conselleria. Els fiscals creuen que els encausats van constituir en els mesos de setembre i octubre de 2017 "una peça clau per a, dins de l’àmbit de les seues respectives competències, impedir o dificultar greument el compliment de les ordres emanades pels tribunals de justícia". Això ho van fer, diuen, "amb la finalitat de dur a terme el pla secessionista ideat conjuntament pels màxims responsables del Govern i del Parlament de la Generalitat així com pels líders dels grups parlamentaris i de les associacions independentistes".

"Els acusats -afegeixen-, vulnerant la seua especial obligació d’acatar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat, van donar cobertura efectiva a les actuacions d’una part de la població catalana mobilitzada des de les institucions autonòmiques i les associacions independentistes per imposar per la força de les masses drets de què mancaven i donar suport a l’efectivitat de les normes obertament inconstitucionals emanades del Parlament i del Govern de la Generalitat".