Un any de Govern entre reixes

Avui es compleix un any de l’entrada a la presó del vicepresident cessat, Oriol Junqueras, i del conseller destituït d’Interior, Joaquim Forn. Tots dos van ingressar a la presó madrilenya d’Estremera per ordre de la llavors jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. L’ara acabada d’ascendir a magistrada del Tribunal Suprem també va enviar a la presó Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Raül Romeva, Carles Mundó, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Santi Vila, tots consellers del Govern de Carles Puigdemont que, al costat de Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i la lleidatana Meritxell Serret, s’havien establert a Brussel·les a fi d’internacionalitzar el procés. A excepció de Vila, que va sortir de la presó al cap de poques hores, la resta de membres de l’Executiu de JxSí van continuar entre reixes fins al 4 de desembre, a les portes de les eleccions del 21-D. Va ser llavors quan el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que havia assumit la causa, va decidir que Junqueras i Forn havien de quedar-se a Estremera, mentre que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez es quedaven al centre penitenciari de Soto del Real, on estaven tancats des del 16 d’octubre.

Amb el triomf dels partits independentistes als comicis del desembre, i adduint el “risc de fuga” i de “reiteració delictiva”, Llarena es va oposar reiteradament a deixar anar el número 2 de Puigdemont en el seu Executiu i el que havia estat cap polític dels Mossos d’Esquadra. L’ocasió en què Forn va estar més a prop d’obtenir la llibertat provisional va ser al març, quan la Fiscalia va plantejar a Llarena que li imposés una fiança de 100.000 euros per deixar-lo anar a causa que havia donat positiu en les proves de la tuberculina. No obstant, el magistrat s’hi va oposar, adherint-se a la posició de Vox, acusació popular en el procediment contra la cúpula independentista, que es va posicionar en contra de la possibilitat que Forn fos alliberat.

El Ministeri Públic va demanar a Llarena deixar lliure Forn al març, al donar positiu en tuberculina

En paral·lel, el Tribunal Constitucional hi havia frustrat la investidura de Puigdemont al Parlament, i el Suprem la de Jordi Sànchez, cosa que va conduir que JxCat proposés Jordi Turull com a candidat.

Després de perdre la primera votació d’investidura, el 22 de març, l’endemà va haver de comparèixer davant de Llarena, que va ordenar el seu reingrés a la presó, frustrant la segona sessió d’investidura.

Al costat del candidat a president, van ser tancats de nou Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i l’expresidenta de la Cambra catalana Carme Forcadell, que únicament havia estat a la presó unes hores el mes de novembre.

Marta Rovira, secretària general d’ERC, citada aquell mateix dia a Madrid, no es va presentar i va emprendre també el camí de l’exili, per establir-se a Suïssa.

Després de la investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat i l’arribada al poder de Pedro Sánchez a la Moncloa, l’Executiu socialista va canviar la política penitenciària seguida pel Govern popular de Mariano Rajoy i va atansar els líders empresonats a Catalunya. Els homes, a Lledoners. Les dones, a Puig de les Basses i a Mas d’Enric.

Ara, a pocs mesos ja de l’inici del judici al Suprem, els independentistes tenen la mirada fixa en Europa, a l’espera que sigui el Tribunal Europeu de Drets Humans el que resolgui finalment el cas.