La Fiscalia demana 25 anys de presó per a Junqueras i 17 als Jordis per l'1-O

La Fiscalia demana 25 anys de presó per a Oriol Junqueras al considerar-lo el líder d’una rebel·lió amb “nombroses situacions de violència”, una acusació que l’Advocacia de l’Estat rebaixa a 12 anys per sedició, per estimar que només hi va haver “incidents d’ordre públic” en un “ambient hostil”. Ministeri Públic i Advocacia van entregar ahir els escrits de qualificacions provisionals al Suprem, que confirmen les seues profundes discrepàncies.

La divergència de criteri motiva les diferències d’anys de condemna que reclamen sengles acusacions. Per a Oriol Junqueras, la Fiscalia demana 25 anys de presó i el mateix nombre d’inhabilitació absoluta per rebel·lió davant dels 12 per sedició i malversació de l’Advocacia. La Fiscalia el situa en la prefectura de la rebel·lió, al costat dels Jordis i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per a qui demana 17 anys de presó, seguits dels 16 que sol·licita per als cinc exconsellers empresonats, tots per rebel·lió. Un nivell de lideratge de què discrepa l’Advocacia de l’Estat, que situa tot el Govern (a excepció dels que són a l’estranger) en un primer grup i demana per als cinc exconsellers 11 anys i mig de presó per sedició i malversació.

En el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l’Advocacia sol·licita per a ells 8 anys de presó per sedició al no considerar-los autoritat, una circumstància que en canvi sí que estima per a Forcadell, per a qui reclama 10 anys de presó. Sí que coincideixen respecte dels altres tres exconsellers, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, per als quals demanen 7 anys de presó i multa de 30.000 euros per malversació i desobediència. L’única diferència rau en els anys d’inhabilitació, 17 i 10, respectivament.

Tanquen el grup d’acusats els cinc membres de la Mesa del Parlament que van tramitar les lleis de desconnexió, entre els quals la lleidatana Ramona Barrufet, i l’expresidenta de la CUP a la Cambra catalana, la també lleidatana Mireia Boya, que les dos parts acusen de desobediència. Els sol·liciten multes i inhabilitació.

Les dos acusacions manifesten que el Govern va encapçalar un pla encaminat a la convocatòria de l’1-O i a la DUI per a la qual cosa es va servir de l’actuació de la Mesa del Parlament, que va tramitar les lleis de desconnexió, “obertament il·legals”, desatenent les advertències del Constitucional. Per dur-lo a terme, diu la Fiscalia, van destinar-hi 3,07 milions d’euros públics, xifra que l’Advocacia limita a 1,9 milions. La Fiscalia arriba a citar presumpta violència en una vintena d’ocasions en el seu escrit, mentre que l’Advocacia només es refereix a “ambient hostil”, “disturbis”, “enfrontaments” i “talls de trànsit”. El Ministeri Públic al·ludeix que es van valer de les mobilitzacions populars massives afavorides pels Jordis, tots dos amb un paper crucial per generar un ambient de “pressió” que portés l’Estat a capitular a la independència de Catalunya. De qui tot just es parla als escrits presentats ahir és de Carles Puigdemont.

El judici oral podria començar a mitjans del gener vinent, que finalitzaria al març. Amb aquest calendari, la sentència seria al juny, passades les eleccions municipals.