Un mosso de Lleida declararà com a testimoni protegit en la causa del procés

La Fiscalia del Tribunal Suprem i l’Advocacia de l’Estat han sol·licitat que durant el judici contra els polítics independentistes declarin fins a 256 testimonis, a banda d’alguns pèrits. Entre ells es troben desenes de policies nacionals i guàrdies civils que van actuar durant l’1-O i també un mosso d’esquadra de Lleida que, en aquest cas, apareix com a testimoni protegit, segons fonts properes al procés. Es tracta d’un agent de la policia catalana identificat a les diligències del jutjat número 4 de Lleida.

L’escrit de Fiscalia inclou un llistat de policies lesionats l’1-O i els xifra en 24 a les comarques de Ponent, però no es demana la declaració de cap dels ciutadans que van resultar ferits en les càrregues policials. A Lleida es van produir en onze col·legis electorals. Van ser a Ponts, Menàrguens, Alcarràs, Soses, Artesa de Lleida i Puigverd de Lleida, juntament amb cinc a la capital del Segrià (CAP de Cappont, la Caparrella, Benestar Social, Escola Oficial d’Idiomes i la Mariola).

Entre els citats a declarar en el judici es troben l’exdelegat de l’Estat espanyol a Catalunya Entric Millo, però no hi ha altres càrrecs de l’Executiu del llavors president Mariano Rajoy.

També es demana que declarin els membres de la Mesa del Parlament José María Espejo Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC), el lletrat major i el secretari general de la Cambra i l’exconsellera de Presidencia Neus Munté, així com altres exalts càrrecs del Govern de la Generalitat.

Com a proves pericials destaca un informe sobre el suposat cost que tindria l’ús dels locals electorals, informes ja presentats a Instrucció 13, algunes resolucions del Tribunal Constitucional anul·lant actes del Parlament i informes del Consell de Garanties Estatutàries posant en dubte la legalitat de la llei del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica.

També s’inclouen nombrosos documents, informes i vídeos aportats durant la instrucció tant al Suprem com l’Audiència Nacional i el Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona.

El líder del PSC, Miquel Iceta, va llançar un missatge als partits independentistes i va dir que és un “grandíssim error” lligar el vot als pressupostos de l’Estat al judici a la cúpula del procés i va demanar que abans d’abordar “frívolament” el tema es pensi en les persones que beneficien aquests comptes. Va replicar així al president català, Quim Torra, que divendres va anunciar que “el poble de Catalunya” retira el suport al president del Govern central, Pedro Sánchez, i no votarà “mai” els pressupostos generals, després que la Fiscalia demani fins a 25 anys de presó a la cúpula del procés. Iceta va voler destacar que Sánchez ha optat per “l’única via possible”. “Les píndoles antiinflamatòries del doctor Pedro Sánchez estan funcionant, és el que convé, abaixar la inflamació, la febre, perquè puguem parlar amb llibertat i tranquil·litat”, va apuntar. El líder del PSC va demanar que es respecti la independència del poder judicial i va afirmar que el Govern central no pot decidir qui va a la presó i qui no. Va afegir que li sembla igual d’“absurd” dir que a Catalunya no es va cometre “cap delicte” durant el procés unilateral a la independència com “pensar que la solució seran llargs anys de presó”.

Per la seua part, el secretari general del Podem, Pablo Iglesias, es va dirigir també a ERC i PDeCAT per intentar convèncer-los que recolzin els pressupostos, malgrat la “ràbia” que puguin sentir per la petició de condemnes del procés, perquè no ho pagui “la gent treballadora”. Amb tot, Iglesias va considerar “una vergonya” que els “violadors” del cas de La Manada hagin estat condemnats a nou anys i ara es demani per a l’exvicpresident de la Generalitat Oriol Junqueras 25 anys de presó pel procés, en línia amb l’opinió de Rafael Rufián (ERC).

“Quan nosaltres vam fer el Codi Penal, jo vaig proposar aquesta fórmula transaccional pensant en una violència física” per respondre a un “aixecament militar armat”, va dir l’exdiputat.