Nova Caledònia decideix votar 'no' a la seua independència de França

El 56,4% d’electors de Nova Caledònia, segons els resultats definitius, va rebutjar ahir la independència d’aquest enclavament francès a Oceania en un referèndum marcat per l’alta participació, el 80%, l’absència d’incidents importants i l’avenç de les tesis separatistes, molt superiors al que auguraven els sondejos.

La consulta, que havia estat acordada fa 30 anys, quan el territori estava amenaçat per una guerra civil entre els autòctons canacos i els colons, va marcar una etapa important d’un dels territoris d’ultramar més pròspers de França, gràcies en bona mesura a les importants reserves de níquel.

Macron va mostrar el seu orgull per la victòria del ‘no’ en el referèndum mentre va prometre diàleg

Per als independentistes, la derrota no significa el final del seu projecte, ja que els acords de Noumea, firmats el 1998, preveuen la celebració de dos referèndums més en els quatre anys següents.

El president francès, Emmanuel Macron, que s’havia mantingut al marge de la campanya, va mostrar tot just conèixer els resultats el seu “orgull” per l’escrutini que va interpretar com “una mostra de confiança en França, en el seu futur i en els seus valors”. Va considerar que “el diàleg és l’únic camí possible” entre les dos grans sensibilitats i va recordar que per animar-lo, el primer ministre, Édouard Philippe, arribarà avui dilluns a Noumea, capital de l’arxipèlag, per reunir-se amb els diferents líders polítics. Va assegurar que en aquest referèndum les úniques derrotades van ser “la divisió i la por”, davant “la pau i l’esperit de diàleg i responsabilitat de tothom”, que es va traduir, al seu judici, en una “participació excepcional”.

El president francès va dir entendre la “decepció” dels independentistes i es va comprometre a treballar per garantir “la dignitat de totes les capes de la societat”.

El resultat del vot pot llegir-se en clau d’origen i de condicions socioeconòmiques. El no es va imposar amb més avantatge al sud del país, la part més pròspera i on viuen més colons, mentre que va ser minoritari al nord, un territori més deprimit i amb un percentatge de canacos més gran.

Els partidaris de la independència van considerar que el resultat és “una nova etapa” cap a la separació de França, marcada per descens dels unionistes. “El poble s’ha despertat, estem a dos pams de la victòria”, va assegurar el líder independentista Alosio Sako, que va assenyalar que els vots separatistes no paren de créixer. Va posar com a exemple la capital, on els independentistes no havien passat mai del 10 per cent dels vots i que en el referèndum van fregar el 20 per cent. Per això, va assegurar que reclamaran un nou referèndum d’aquí a dos anys, tal com els permeten els acords de Noumea.

En el camp unionista van considerar que, encara que menys important que no es preveia, el rebuig de la independència és massiu, mentre van negar l’avenç separatista. El percentatge aconseguit per les seues tesis, van assenyalar, és similar al dels comicis locals dels últims anys, la qual cosa els permet tenir una majoria còmoda en la cambra legislativa local. Si els independentistes han obtingut més vots dels que preveien és, segons el seu parer, perquè el cens electoral per al referèndum atorgava un pes més gran als autòctons, ja que només permetia votar aquells residents a l’arxipèlag des de l’any 1994.