Estrasburg diu que Otegi no va tenir un judici just
Pel cas "Bateragune" de reconstrucció de Batasuna
Estrasburg dóna la raó a Otegi per la parcialitat d'una jutgessa de l'Audiència Nacional
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar aquest dimarts a Espanya per no atendre la recusació per parcialitat que van presentar Arnaldo Otegi i uns altres quatre dirigents de l’esquerra abertzale el 2011 contra la jutgessa de la Audiencia Nacional Ángela Murillo.
En la seua sentència, el tribunal va concloure que "el recel dels demandants (cap a Murillo) podia considerar-se objectivament justificat", tenint en compte que dos mesos abans el Tribunal Suprem havia acceptat la seua recusació en un altre cas.
En la decisió estan unides les demandes d'Otegi, Sonia Jacinto García, Rafael Díez Usabiaga, Miren Zabaleta Tellería i Arkaitz Rodríguez Torres pel conegut com a cas "Bateragune" de reconstrucció de Batasuna. Tots ells estan actualment en llibertat després d'haver complert les seves sentències. Per al tribunal europeu, la mateixa raó que va portar al Tribunal Suprem a apreciar "falta d'imparcialitat de la presidenta de la sala" i a decidir la repetició del judici contra Otegi, amb una composició diferent, es va haver d'aplicar al procés posterior contra els cinc. És a dir, que "la imparcialitat d'aquesta sala podia ser objecte d'un dubte raonable", de manera que Espanya va vulnerar l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, sobre el dret a ser jutjat per un tribunal imparcial.
La Sala Quarta de l'Audiència Nacional, presidida per Murillo, va condemnar Otegi el març del 2010 a dos anys de presó per un delicte d'enaltiment del terrorisme. El líder batasuna va recusar la jutgessa davant del Suprem per "l'hostilitat mostrada envers ell". En concret, es referia a l'episodi en el qual durant la vista la presidenta de la Sala li havia preguntat si condemnava la violència d'ETA. Davant del silenci d'Otegi, Murillo li va dir: "Ja sabia jo que no m'anava a respondre a aquesta pregunta".
El Tribunal Suprem va acceptar la recusació presentada per l'exportaveu de Batasuna. I la sala de l'Audiència Nacional, amb una composició diferent, li va absoldre el juliol de 2011 del càrrec pel qual prèviament havia estat condemnat.
La petició de la recusació contra Murillo es va repetir en el "cas Bateragune", però l'Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i el Constitucional la van rebutjar, amb l'argument que els delictes en qüestió, en un i un altre judici, eren diferents (enaltiment del terrorisme primer i pertinença a banda armada després). Tanmateix, per als jutges europeus, hi havia un element comú en ambdós casos, i és que tot tenia a veure amb ETA, i que els comentaris de Murillo podien suscitar "dubtes legítims" sobre la seva actitud en el procés contra els cinc.
