Pau a un segle de la Gran Guerra

Pocs haurien imaginat el 1914 que l’assassinat del príncep Francesc Ferran d’Àustria, hereu al tron imperial austrohongarès, i de la seua esposa, la duquessa Sofia Chotek, a la ciutat de Sarajevo, en mans del nacionalista serbi Gavrilo Princip, desembocaria en el conflicte més gran que havia vist la humanitat fins aquell moment. La Gran Guerra, com va ser batejada pels seus contemporanis, va canviar la història per sempre, va redibuixar les fronteres d’Europa, va desmembrar imperis en petits regnes i repúbliques, i va enfortir el poder colonial anglofrancès a l’Àfrica, Àsia i el Pacífic. També va erigir els Estats Units en una potència global i va ser la llavor de la futura Segona Guerra Mundial. En efecte, el derrotat imperi alemany es va veure obligat a plegar-se a les condicions dels vencedors al Tractat de Versalles del 1919, que va suposar l’annexió d’Alsàcia i de Lorena a França, la desaparició del domini colonial germànic i el seu repartiment entre gals i britànics, i l’Anschluss, que va vetar una futura unió política entre austríacs i alemanys. Quinze anys després, enmig d’una forta crisi econòmica i social a la República de Weimar, que va substituir el derrotat Reich de Guillem II, el nazisme es va valer d’aquell “humiliant” tractat de pau per embarcar els alemanys en la construcció d’un nou imperi la deriva del qual va portar a la Segona Guerra Mundial.

Cent anys després de l’armistici d’avui fa un segle, tanmateix, les formes al vell continent han canviat molt. La construcció europea, iniciada precisament al sector del carbó i de l’acer el 1952 per evitar que França i Alemanya comencessin un nou conflicte per les mines de la conca del Ruhr i del Saar, es va resumir ahir a la imatge dels màxims mandataris d’aquests dos països, Angela Merkel i Emmanuel Macron, fosos en una abraçada a la cerimònia celebrada a Compiègne, lloc en el qual es va firmar l’alto el foc que va fer cessar les hostilitats el 1918 i que, a la pràctica, va suposar la derrota de l’imperi alemany. De fet, era la primera vegada que un president gal i una cancellera germànica visitaven junts aquest lloc, utilitzat per Adolf Hitler per certificar la capitulació francesa davant d’Alemanya el 1940. “Europa fa 73 anys que està en pau. Està en pau perquè volem que ho estigui, perquè Alemanya i França volen pau”, va manifestar Macron, alhora que es va dirigir a un grup de joves que els va exhortar a “no cedir als nostres més baixos instints ni davant dels intents de dividir-nos”.

Els líders francès i alemany no s’havien vist mai a Compiègne, on es va firmar l’armistici

En paral·lel, el president francès es va reunir al Palau de l’Elisi amb el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, hores després que l’inquilí de la Casa Blanca carregués contra la idea de Macron de crear un exèrcit europeu. Així les coses, els dos mandataris van coincidir en la necessitat que el Vell Continent augmenti la despesa en defensa. “Volem una Europa forta. És molt important per a nosaltres, els dos volem aconseguir-ho”, va manifestar Donald Trump que, d’altra banda, va cancel·lar la visita que tenia prevista al memorial aixecat pels caiguts nord-americans a la Primera Guerra Mundial, situat al nord de París, a causa de les males condicions meteorològiques.

Els ultres volien apunyalar avui Macron a prop de la frontera belga

El comando ultradretà desarticulat dies enrere per les autoritats franceses tenia previst cometre un atemptat avui contra el president francès, Emmanuel Macron, durant el transcurs d’un acte commemoratiu del primer centenari de l’armistici del 1918, segons fonts de la investigació citades per France2. Així, el pla era apunyalar el mandatari gal durant un passeig a Charleville-Mézières, a prop de la frontera amb Bèlgica. El suposat líder de la conspiració seria Jean-Pierre B., antic empresari fuster de 55 anys i veí de l’Isère. Estava vigilat pels serveis secrets des del 31 d’octubre passat després de detectar correus xifrats amb crítiques molt virulentes contra Emmanuel Macron. Durant l’operació en la qual van ser detinguts els sis sospitosos es va confiscar el ganivet de ceràmica que s’anava a utilitzar en l’apunyalament ja que, al no ser de metall, no es va detectar pels sistemes de seguretat.