Mas, Rigau, Homs i Ortega, condemnats a pagar 4,9 milions per organitzar el 9-N

El Tribunal de Comptes del Govern espanyol va condemnar ahir l’expresident de la Generalitat Artur Mas, els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, i sis implicats més a pagar 4,9 milions d’euros per l’organització de la consulta del 9-N. Segons el tribunal, els implicats van utilitzar diners públics i van tenir responsabilitat comptable. Malgrat tot, la sentència no és ferma i pot recórrer-se, un fet que tant Mas com la resta de condemnats van anunciar ahir que faran en les properes setmanes, després de qualificar la resolució judicial d’“aberrant”. Creuen que la condemna “es troba molt lluny de la imparcialitat” i pretén ser, d’una banda, “un escarment” per a tots aquells que van dur a terme el procés participatiu del 9-N i, per una altra, “un avís de futur a navegants”.

El Tribunal de Comptes reclamava, inicialment, 5,2 milions d’euros, una quantitat que ja va ser aportada en forma de fiances entre efectius, per un valor de 2,8 milions, i la resta en forma d’avals amb immobles i propietats dels acusats. La sentència de 91 pàgines i firmada per l’exministra del govern de José María Aznar, Margarita Mariscal de Gant, condemna Mas, Ortega, Rigau, Homs i sis membres més del seu llavors Executiu: Lluís Bertran, Josefina Valls, Jaume Domingo, Ignasi Genovès, Jordi Vilamitjana i Teresa Prohias. La condemna és “solidària”, la qual cosa significa que els diners hauran de ser pagats entre tots els acusats, que assumiran les quantitats de despeses irregulars segons els seus departaments. Diversos condemnats hauran de pagar per les mateixes despeses, xifres a repartir entre ells. En el cas de Rigau, per exemple, ha d’assumir 2,8 milions d’euros per la compra de 7.000 ordinadors, quantitat a distribuir de manera solidària amb Mas.

Els acusats “no accepten” la sentència, que qualifiquen d’“aberrant”, i per això presentaran un recurs

No obstant, el tribunal estatal considera l’expresident el principal responsable dels fets, i l’obliga a abonar els diners que la resta no pugui aportar. A més, els acusats han de carregar amb els interessos des del moment en què es van fer els pagaments, encara que no es detalla aquesta quantitat total. D’altra banda, el tribunal va desestimar l’acusació de l’Advocacia de l’Estat perquè no va reclamar que els fons fets servir fossin reintegrats en favor de l’Estat espanyol, sinó de la Generalitat.

Sobre això, el president del Govern català, Quim Torra, va advertir que “l’esperit de revenja de l’estat és insaciable” i va encoratjar els condemnats dient-los que “no us deixarem sols”. D’altra banda, el secretari general de Ciutadans, Juan Marín, va dir que la condemna demostra que no hi ha polítics “per sobre de la llei”. I la vicesecretària d’Estudis del PP, Andrea Levy, va dir que els acusats “han de pagar perquè van malversar i van gastar diners en una cosa il·legal que només va servir per crear tensió”.

Els CDR aboquen fems en jutjats catalans, com el de Solsona Els CDR van abocar ahir fems i escombraries a les portes de diversos jutjats de Catalunya com a acció de denúncia contra el paper de la Justícia en les sentències sobre desnonaments, hipoteques, “penalització” de la llibertat d’expressió i les sentències “contra l’independentisme”, entre altres aspectes. Sota el lema “Merda de Justícia”, els jutjats de Figueres, Granollers, Gandesa, Santa Coloma de Farners i Solsona van ser els afectats per aquesta acció. “De què fa olor la Justícia espanyola? Davant de les seues portes trobareu la resposta”, van apuntar a través de Twitter. També van reivindicar accions d’aquest tipus a Manresa i a Sant Feliu de Guíxols.