POLÍTICA CATALUNYA
Els partits avalen la negociació però s'enroquen en el referèndum
La taula de diàleg, sense Cs, PP ni CUP, acaba amb un pacte de mínims || JxCat i ERC aposten per l’autodeterminació i el PSC insisteix a reformar l’Estatut
La cimera de les forces amb representació al Parlament, afavorida pels socialistes i celebrada ahir al Palau de la Generalitat, va acabar amb un acord de mínims en el qual el Govern, JxCat, ERC, Catalunya en Comú-Podem i el mateix PSC van apostar per continuar explorant la via del diàleg i la negociació per solucionar el conflicte català. No obstant, les converses entre les quatre formacions i l’Executiu es van encallar en relació amb el referèndum, el punt més espinós de l’ordre del dia. En aquest aspecte, mentre que JxCat i ERC van advocar per un referèndum d’autodeterminació, els comuns van exigir un “pacte de claredat” que estableixi les bases d’una futura consulta acordada, i els socialistes es van mostrar partidaris de reformar l’Estatut per ampliar l’autogovern. “Nosaltres volem votar una reforma estatutària combinada amb una reforma constitucional”, va explicar Iceta, que es va felicitar, al seu torn, perquè “el gran pacte d’avui ha estat aïllar els fets violents, promoure el respecte i continuar parlant”.
Per la seua part, la líder de CatComú en el Parlament, Jéssica Albiach, va assenyalar la necessitat d’incorporar les forces socials a la taula perquè el diàleg sigui “transversal”. Per la seua banda, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va assenyalar l’exercici de l’autodeterminació i la consecució de la independència com a objectius del diàleg, en la mateixa línia que el diputat de JxCat Albert Batet. Batet va insistir que l’espai de diàleg obert ahir “ha de ser efectiu”. En nom del Govern, la portaveu, Elsa Artadi, va manifestar la voluntat que la mesa de diàleg creï un “front antirepressiu” que denunciï la “regressió” de drets.
Artadi insta la taula de diàleg a crear un espai “sòlid” contra la repressió i la regressió de drets
D’altra banda, un agent de la Policia Nacional investigat per un jutjat de Barcelona per la seua participació en les càrregues policials a l’escola Àgora de la capital catalana durant l’1-O va admetre ahir davant del jutge que un dels seus companys va colpejar amb la porra el cap dels votants. Tanmateix, no va concretar quin agent va ser.
En un altre ordre de coses, un total de 25 sacerdots i dos diaques dels bisbats lleidatans van subscriure ahir una carta en què instaven l’Església espanyola a implicar-se per trobar solucions al conflicte català.
D’altra banda, els lleidatans Sònia Oriola i Ramon Augé van ser elegits pels associats del PDeCAT per a l’equip directiu de la formació.
MADRID
L’exconsellera de Trebal Mar Serna es perfila com a nova vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del PSOE. Serna, que va estar al Govern presidit per José Montilla, ha entrat a última hora a la llista que populars i socialistes consensuen per a la configuració de l’òrgan de govern dels jutges. D’aquesta manera, el PSOE presentaria una llista paritària per al CGPJ i faria un gest als socialistes catalans. En l’actualitat, l’exconsellera és jutge d’assumptes socials a Barcelona i forma part de l’associació progressista Jutges i Jutgesses per a la Democràcia. Al costat de Serna, el PSOE ha introduït a la llista l’expresidenta de l’Observatori de Violència Domèstica i de Gènere del CGPJ Inmaculada Montalbán, que en l’actualitat és al Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia. Una altra experta en violència de gènere, la presidenta de l’Audiència Provincial de Navarra, Esther Erice, també accedirà com a vocal a aquest òrgan a proposta dels socialistes.
D’altra banda, l’advocat lleidatà Simeó Miquel ha estat proposat per Podem per a un dels llocs de vocal del futur CGPJ. Així, segons van explicar fonts parlamentàries, Miquel forma part dels suplents de la llista que PSOE i Partit Popular ultimen per renovar l’òrgan de govern de la judicatura. El lleidatà, que és membre d’Advocacia per la Democràcia, va ser un dels redactors del recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional impulsat per aquesta associació per oposar-se a l’aplicació del 155 a Catalunya.
Des d’Advocacia per la Democràcia van lamentar que l’activisme de Miquel “motivi” el vot en contra de la candidatura del “prestigiós advocat de Lleida” per part de Partit Popular i Ciutadans.