Brussel·les no creu en els pressupostos, l'OCDE rebaixa el creixement i l'FMI demana reformes

Europa va reiterar ahir la seua falta de confiança en els Pressupostos Generals i el risc que aquests suposen per a Espanya. D’una banda, la Comissió Europea (CE) va advertir que l’esborrany pressupostari presentat a Brussel·les comporta risc d’incomplir les normes de la UE de disciplina fiscal al no garantir l’ajustament estructural exigit ni reduir el deute públic prou. D’altra banda, el Fons Monetari Internacional (FMI) va advertir que Espanya està entrant en una fase en la qual queden enrere els forts creixements i sorgeixen nous riscos, amb un deute i dèficit encara molt elevats, que poden suposar un risc si ve una crisi. Així mateix, l’OCDE també va empitjorar les previsions de creixement, dos dècimes per sota del seu anterior pronòstic, i deixa l’economia espanyola amb un creixement a ritme del 2,6% per aquest any.

La recuperació de l’economia espanyola està entrant en una fase de “maduresa” en la qual nous riscos torben les perspectives a mitjà termini, segons va advertir l’FMI, que va retallar el pronòstic de creixement per al 2018 al 2,5 per cent, davant el 2,7% de l’octubre. D’altra banda, va revisar a l’alça les projeccions de dèficit i deute públic. La previsió inclou les mesures anunciades pel Govern sobre l’impost de la renda, la pujada del salari mínim i de les pensions. L’FMI veu “crític” prendre mesures addicionals per millorar el balanç fins i tot encara que no s’aprovin els nous pressupostos.

La Unió Europea reclama a Espanya un ajustament estructural de 7.000 milions d’euros

Creu que vincular la pujada de pensions a la inflació, sense mesures compensatòries, col·loca la despesa de pensions en una “pronunciada trajectòria alcista”. Per això insisteix en una reforma del sistema. D’altra banda, l’OCDE va rebaixar les xifres de creixement per a Espanya, que havia pronosticat per a aquest any i el vinent, a causa de l’alentiment global, tot i que va augurar que l’economia espanyola seguirà “forta” gràcies, sobretot, a una robusta demanda interna. Però també va revisar que el dèficit serà del 2,7 per cent el 2018 davant el 2,4% pronosticat fa sis mesos. La CE, a més de recordar els riscos de l’esborrany pressupostari, va fer memòria que el document se li va remetre sense haver-se presentat al Parlament, de manera que demana a l’Executiu que li n’enviï un d’actualitzat, així com a l’Eurogrup, en cas que hi hagi diferències importants entre el document analitzat i el que finalment vagi al Congrés. En concret, el risc d’incompliment deriva del fet que, segons les previsions macroeconòmiques de Brussel·les, Espanya no complirà l’ajustament estructural del 0,65 per cent del PIB exigit (uns 7.600 milions d’euros) i tampoc efectuarà l’ajustament del 0,4% (uns 4.700 milions) que preveu el Govern. Les diferències entre les xifres de la CE i l’Executiu es deuen al fet que la primera calcula que la recaptació serà més baixa i les despeses, més elevades.

La Comissió Europea (CE) va anunciar ahir que Itàlia entrarà en un procés d’estricta vigilància que pot desembocar en sancions a causa dels pressupostos. La CE considera que està justificat obrir el procediment de dèficit excessiu a Itàlia, atès el seu elevat deute públic i que el dèficit estructural continuarà creixent el 2019 amb els pressupostos presentats per Roma. L’Executiu comunitari va recordar que al juliol el Consell de la Unió Europea va demanar a Roma reduir el dèficit estructural en un 0,6 per cent del PIB durant el 2019 i va assenyalar que, tanmateix, amb el segon pla pressupostari italià enviat a Brussel·les aquest indicador creixeria al voltant d’un 1 per cent del PIB. El vicepresident del Govern italià Matteo Salvini va ironitzar sobre aquesta qüestió dient que “també espera la carta del pare Noel”, però va apostar per continuar dialogant.