Hisenda xifra en menys de 200.000 euros la despesa pública en l'1-O

El referèndum de l’1-O va costar 196.906 euros a les arques públiques de la Generalitat, segons es desprèn d’un informe que el ministeri d’Hisenda va remetre al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona revelat ahir per TV3. D’aquesta quantitat, un total de 177.304,90 euros es van destinar a sufragar els “honoraris i desplaçaments” dels observadors internacionals de la votació, contractats pel Diplocat. La resta, prop de 20.000 euros, van servir per traduir a l’anglès una pàgina web. A més, el fisc estatal assenyala que 615.000 euros més havien estat ja compromesos pel Govern de Carles Puigdemont per pagar altres conceptes.

Tanmateix, la intervenció de les institucions amb el 155 va fer que no s’abonessin. Aquestes xifres, que en conjunt sumarien 812.624,78 euros, són lluny dels 3,1 milions en què la Fiscalia xifra el cost de l’1-O per a l’erari públic, i dels 2,9 milions d’euros calculats per l’Advocacia de l’Estat.

Segons assenyalen les defenses dels processats al Tribunal Suprem, si els diners públics pagats per la Generalitat per a l’1-O no van superar els 200.000 euros, els acusats per aquest delicte no poden ser condemnats a les penes més elevades previstes per malversació.

D’aquests vint centres de votació, en set es va descartar intervenir perquè havien tancat abans de l’arribada dels agents i, en tretze més, per “motius de seguretat”, per la important presència de concentrats als col·legis, segons els agents de paisà del servei d’informació que es trobaven als centres de votació des de primera hora. En total, la Guàrdia Civil va actuar en 71 punts de votació de Catalunya, sense comptar Barcelona, ja que les actuacions a la capital anar a càrrec del cos de la Policia Nacional.