La manifestació francesa contra l’alça del carburant degenera en violència

L’enfrontament entre radicals violents i les forces d’ordre franceses va fagocitar la manifestació a París del moviment de les "armilles grogues", que va nàixer en protesta per l’alça dels carburants i que ha evolucionat com a expressió de descontentament contra el deteriorament del poder adquisitiu.

Segons dades oficials, 80.000 persones es van manifestar a tot el país, davant les 280.000 de fa una setmana, el que va permetre al ministre francès de l’Interior, Christophe Castaner, parlar d’"important debilitament" del moviment de protesta identificat amb la peça fosforescent obligatòria a tot vehicle.

Però tots els focus estaven posats a París, on les "armilles grogues", fins ara més presents en províncies, van voler portar la protesta per fer-se sentir a prop del poder.

La iniciativa va acabar en un enfrontament als Camps Elisis, emblema de la ciutat, convertida en un camp de batalla entre grupuscles violents, que van llançar objectes als antiavalots i van aixecar barricades, respostos per gasos lacrimògens, canons d’aigua i càrregues policials.

Una vintena de persones van ser detingudes, la majoria per llançament d’objectes a la policia.

Barricades incendiades, parades d’autobús destruïdes, igual com terrasses de cafès i aparadors de comerços, imatges dures en un dels atractius turístics més reconeixibles d’una de les ciutats més visitades del món.

D’acord amb les dades oficials, 5.000 persones van envair l’avinguda, al mig d’un imponent dispositiu policial que tenia la consigna d’allunyar-les del veí palau de l’Elisi, residència del president del país, Emmanuel Macron, en el punt de mira dels descontentaments, que van reclamar la seua dimissió i que volien que el seu crit de protesta arribés a les seues oïdes.

El Govern, que va desplegar 3.000 agents a la ciutat, havia disposat que la manifestació es desenvolupés en el Camp de Mart, davant la Torre Eiffel, però aquest grup heterogeni, oficialment aliè a partits i sindicats, va desatendre la consigna.

Castaner va acusar "sediciosos de la ultradreta" de provocar els enfrontaments amb els antiavalots i va recomanar a les "armilles grogues" allunyar-se d’aquests "violents".

En el seu punt de mira va situar la líder de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, que la vigília havia cridat a concentrar-se als Camps Elisis, malgrat el veto explícit de l’Executiu a aquest lloc.

"Els sediciosos han respost a la crida de Marine Le Pen", va agregar el ministre, que els va acusar també dels atacs que han patit en els últims dies diputats del partit de Macron.

Le Pen es va defensar, va assegurar que en cap moment no va cridar a cometre actes violents i va acusar Castaner de no haver estat capaç de contenir els grupuscles radicals.

La violència registrada a París va contrastar amb l’ambient més distès de la resta del país, on igual com dissabte passat les "armilles grogues" van bloquejar carreteres i punts logístics, van obrir peatges d’automòbils i van organitzar protestes.

El Govern no va informar d’incidents, a diferència de dissabte passat, quan es va produir una víctima a qui se’n va afegir una altra en el transcurs de la setmana, quan els actes de protesta es van mantenir, amb menor intensitat, per tota la geografia francesa.

El punt més violent ha estat l’illa de La Reunión, a l’Índic, on l’extrema situació va portar l’Executiu a decretar el toc de queda mentre Macron ordenava el desplegament de l’Exèrcit.

La classe política en ple va demanar una reacció al president, que de moment s’ha limitat a assegurar que mantindrà la seua decisió d’imposar una taxa ecològica als carburants, destinada a reduir l’ús dels més contaminants, mesura que és en l’origen del moviment de les "armilles grogues".

Macron té previst anunciar dimarts vinent un conjunt de mesures que atenuen aquest impost a les llars més modestes.

Fins ara, el president elegit el maig de 2017 no ha fet marxa enrere en cap de les seues decisions, malgrat les protestes de carrer.

Però a menys d’un any de les europees, la primera cita amb les urnes des que va arribar a l’Elisi, i amb una popularitat molt feta malbé, la situació és més delicada.