POLÈMICA TRIBUNALS
El TS arremet contra la secció que va carregar a la banca la taxa hipotecària
Acusa els magistrats d’actuar de forma “arbitrària” per decidir a favor del client || Els assenyalen per pretendre canviar “dràsticament” la jurisprudència anterior
Concentració al Suprem per protestar per la sentència que carrega al client aquest impost.
Les tres sentències de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem que van establir, després de dos setmanes d’incertesa, que eren els clients i no els bancs els que havien de sufragar l’impost d’actes jurídics documentats en els préstecs hipotecaris, carreguen contra els magistrats de la secció que van decidir inicialment a favor del consumidor en aquest assumpte. D’aquesta manera, les resolucions aprovades el dia 6 passat i donades a conèixer ahir, acusen els magistrats de la secció especialitzada en tributs d’haver actuat de manera “arbitrària”. Igualment, els retreuen el seu “dràstic gir jurisprudencial”.
D’altra banda, les sentències reivindiquen que el Ple de la Sala és el que fixa “definitivament” la jurisprudència a seguir, sortint així al pas de les nombroses crítiques que es van llançar en aquelles setmanes contra el president del Contenciós Administatiu de l’alt tribunal, Luis Díez-Picazo, després de la seua decisió d’elevar a aquest òrgan la determinació final de si era la banca o el client el que havia de pagar per aquesta taxa hipotecària.
A més, les sentències posen de manifest que no s’han generat “realitats jurídiques diferents” a les tingudes en compte en la jurisprudència anterior com per donar el plàcet a la seua modificació.
Per la seua part, els magistrats que es van posicionar a favor que els clients no paguessin l’impost d’actes jurídics documentats i van rebutjar la resolució final del Suprem van advertir, en els seus vots particulars, del desgast patit per l’alt tribunal. En aquest sentit, van lamentar que la sentència trenqui la confiança dels ciutadans amb la Justícia. “La confiança social en l’administració de justícia és un element essencial perquè el model de convivència que és l’Estat de Dret no sigui una mera proclamació retòrica i es converteixi en una real convicció de la majoria dels ciutadans”, va argumentar el magistrat Nicolás Maurandi. “L’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres no pot dir una cosa el 16 d’octubre i una altra de radicalment oposada el 6 de novembre”, va acabar el també magistrat Lucas Murillo.
