El TS rebaixa la inhabilitació a Mas pel 9-N a tretze mesos encara que ratifica la multa

El Tribunal Suprem va rebaixar ahir la condemna imposada contra l’expresident Artur Mas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobeir la prohibició del Tribunal Constitucional d’organitzar la consulta del 9-N. Així, a la resolució, els magistrats van revisar a la baixa la pena d’inhabilitació que, de dos anys, ha passat a ser d’un any i un mes. D’aquesta manera, el període en el qual el també exlíder de CDC no podrà presentar-se a les eleccions coincideix amb el que es va imposar en el seu dia a l’exconseller de Presidència i exdiputat de CiU al Congrés Francesc Homs. Al contrari, l’alt tribunal va ratificar la multa de 36.500 euros per a Mas. D’altra banda, el Suprem també va rebaixar les condemnes d’inhabilitació de l’exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega i de l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau. Així les coses, la pena imposada a la primera és de nou mesos d’inhabilitació i la de la segona, a sis mesos. Igualment, l’alt tribunal va confirmar les multes de 30.000 euros i de 24.000 euros, respectivament.

En un altre ordre de coses, l’Audiència Nacional decidirà al gener si és competent per jutjar l’exmajor dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero per un presumpte delicte de rebel·lió. En aquesta causa també s’investiguen per aquest mateix delicte Pere Soler, exdirector dels Mossos, i César Puig, exsecretari general d’Interior. Per la seua banda, la intendenta Teresa Laplana està imputada per sedició. El judici a l’Audiència Nacional no començarà abans de l’estiu, van indicar ahir fonts jurídiques. D’altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va registrar la querella de Ciutadans contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els membres sobiranistes de la Mesa per “no complir” la suspensió dels diputats processats al Suprem.

El TSJC va registrar ahir la querella de Cs contra Torrent per “no complir” la suspensió de diputats

D’altra banda, quatre policies més que van estar a l’operatiu a l’institut Ramon Llull de la capital catalana també van declarar com a investigats per la seua actuació en la jornada del referèndum. Tots ells van justificar l’ús de pilotes de goma en el fet que els votants els van amenaçar d’“assetjar-los” com als guàrdies civils que havien registrat la conselleria d’Economia el 20-S. En paral·lel, el jutge va decidir ajornar al mes de gener la declaració com a imputat per aquests mateixos fets de Roger Español, que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma, a causa de les protestes que s’esperen divendres a Barcelona pel Consell de Ministres.