El Govern de Sánchez declara el seu rebuig de l'execució de Companys

La reunió del Consell de Ministres, que es va celebrar enmig de les protestes a tot Catalunya, va tirar endavant una declaració de rebuig i condemna al consell de guerra que va decidir l’assassinat del president de la Generalitat Lluís Companys durant el franquisme i va aprovar el canvi de nom de l’aeroport del Prat perquè passi a denominar-se Josep Tarradellas. Unes decisions que demostren, segons fonts de Moncloa, “el compromís amb una política de reconeixement d’alguns dels símbols més importants de la història catalana recent”.

Sobre Companys, el text rebutja i condemna el consell de guerra en què es va decidir la seua execució al Castell de Montjüic l’any 1940, però no suposa l’anul·lació del judici. La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, va explicar que per anul·lar el judici és necessari un canvi legal que ha d’aprovar el Congrés dels Diputats.

De fet, va recordar que la Cambra Baixa està en l’actualitat tramitant una proposició de llei en aquest sentit. L’anul·lació del judici a Companys va ser una de les condicions que ERC va posar aquest estiu per donar suport a l’exhumació de les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos.

Així mateix, el Consell de Ministres va aprovar dos acords pels quals s’autoritza Catalunya a atorgar garanties que cobreixin operacions financeres per un import màxim de 48,7 milions d’euros. Gairebé 31 milions es destinaran a reparar les garanties concedides per Catalunya sense haver tingut la preceptiva autorització del Consell de Ministres.

Paral·lelament, el Consell de Ministres, va aprovar l’increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 900 euros el 2019, acordat amb Podem. La ministra portaveu del Govern, Isabel Celaá, va subratllar durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que aquesta “és la pujada més elevada des de l’any 1977” i va assegurar en aquest sentit que l’augment del 22,3 per cent de l’SMI beneficiarà dos milions i mig de treballadors, el 56 per cent dels quals dones.

A més a més, el Consell de Ministres va aprovar ahir la pujada salarial lineal dels empleats públics per al 2019, que serà com a mínim del 2,25 per cent, xifra a a la qual podrà afegir-se un 0,25 per cent lligat a l’evolució del PIB i un altre 0,25 per cent procedent de fons addicionals.

El Govern central va autoritzar també una línia pressupostària de 350 milions d’euros en tres anys (2019-2021) dirigida a la formació d’ocupats a tot l’Estat, encara que també hi podran participar desocupats sempre que no superin el 30 per cent del total de participants en cada curs.

D’altra banda, l’Executiu de Pedro Sánchez va aprovar un acord per autoritzar el Programa Nacional de Reassentament 2018, pel qual s’ofereixen 1.200 places per reassentar refugiats durant l’any que ve.

En aquest sentit, va subratllar que està en joc el model de ciutat: “Això passa per un canvi de la legislació estatal, i tenim el compromís de

Sánchez

”, va celebrar l’alcaldessa.

Colau i Sánchez aborden la regulació dels lloguers L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del Govern central, Pedro Sánchez, van abordar ahir crear una comissió bilateral entre el Govern i l’ajuntament de Barcelona –com preveu la Carta Municipal de la ciutat– i la possibilitat que les ciutats puguin regular la pujada dels preus abusius dels lloguers en el marc dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). En declaracions a la premsa després de reunir-se amb Sánchez, Colau va destacar que la trobada es va celebrar en un to “constructiu i propositiu” que iniciarà una nova etapa en relació amb la ciutat després de la recentralització de l’Executiu del PP, va dir.