ESNOTICIA
Sánchez demana reciprocitat en el diàleg, la via per la qual aposta la Generalitat
Tots dos valoren haver destensat relacions encara que mantenen clares diferències
El primer aniversari de les eleccions del 21-D sota l’aplicació del 155 va estar marcat ahir per la celebració del Consell de Ministres a Barcelona carregat de gestos per part de Moncloa i protestes als carrers. La Generalitat demana més a Pedro Sánchez, que amb Quim Torra han destensat relacions i aposten pel diàleg.
La ministra portaveu del Govern central, Isabel Celaá, va afirmar ahir que la reunió dijous entre Pedro Sánchez i Quim Torra va ser “molt positiva” i un avanç que va “obrint més espais per continuar dialogant”. Després del Consell de Ministres, va afirmar que “el Govern espanyol sempre ha buscat espais de diàleg i considera que no hi ha cap altra recepta; ni arengues emocionals ni una aplicació perpètua de l’article 155 permetrà arribar a altres solucions deficients. És el diàleg dins de la Constitució el que ens portarà a vehicular i encarrilar el conflicte a Catalunya”. D’altra banda, va criticar els que fan una “invocació permanent” de l’aplicació de l’article 155, i en concret el líder de Ciutadans, Albert Rivera, en el qual veu “un afany de recentralització”.
Va assenyalar que el “camí polític” que ha posat en marxa Moncloa necessita “reciprocitat” dels partits de la Generalitat per “treballar” i dissenyar el camí de solució de la millor manera possible. Per la seua banda, la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, va restar importància al fet que no hi hagués cap referència a la Constitució al comunicat conjunt de Sánchez i Torra dijous. Va remarcar que l’expressió “seguretat jurídica” que esmenta el document ja engloba tota l’ordenació legal ja que no existeix seguretat jurídica sense respecte a la llei, i això implica totes les normes, “començant per la Constitució” i els estatuts.
La portaveu del Govern, Elsa Artadi, per la seua part, va afirmar que el comunicat conjunt que va pactar dijous amb el Govern central demostra que la Generalitat “prioritza la via del diàleg”. “La nostra via prioritària és el diàleg. Treballarem per això amb intensitat i sense defallir, però no descartem cap mecanisme, sempre que sigui democràtic i no violent”, va dir en roda de premsa per valorar la reunió del Consell de Ministres a Barcelona. En qualsevol cas, va fer una valoració positiva de la trobada al Palau de Pedralbes, ja que considera que va suposar consolidar una relació bilateral entre els dos governs i “un pas endavant” per buscar solucions en el conflicte sobre el futur de Catalunya.
Els Comitès de Defensa de la República (CDR) van tornar a convertir ahir algunes vies de Catalunya en rateres, encara que amb menor intensitat que en altres jornades de protesta general. A Lleida, van mobilitzar més de mig miler de persones i van centrar la seua actuació en l’A-2, que van tallar a Alcarràs. Alguns dels punts més conflictius a la xarxa viària catalana van tornar a ser a l’AP-7 al seu pas per l’Ampolla o en accessos al port de Tarragona. Però la situació va ser especialment complicada al centre de Barcelona, on Mossos d’Esquadra, Policia i Guàrdia Civil es van coordinar per garantir que el polèmic Consell de Ministres en l’aniversari de les eleccions celebrades sota l’article 155 es desenvolupés amb la màxima normalitat possible. Tant els govern central com el català van coincidir a treure ferro a algunes imatges violentes que es van registrar al matí. Hi va haver xocs entre els agents i manifestants dels CDR que van intentar saltar-se controls policials en alguns punts de la capital catalana, com a l’avinguda Paral·lel, a la zona de Drassanes, a Via Laietana i als carrers del Raval. En aquests punts es van tornar a veure imatges de càrregues dels Mossos d’Esquadra.
Però va ser especialment significatiu el fet que des de les mateixes files de ciutadans independentistes recriminaven l’actitud de minories violentes perquè, insistien, el moviment sobiranista manté la seua clara aposta per la via pacífica i el diàleg.
La jornada va tenir com a colofó manifestacions a les principals ciutats catalanes, amb més de 40.000 persones recorrent el centre de Barcelona contra “el règim del 78” o més de mig miler a la ciutat de Lleida.