El Suprem renuncia a jutjar els sis líders independentistes acusats de desobediència

El Tribunal Suprem va confirmar ahir la seua competència per jutjar la cúpula independentista per l’1-O. D’aquesta manera, els magistrats, en una interlocutòria de 39 pàgines i per unanimitat, van rebutjar els arguments esgrimits per les defenses dels líders del procés en la vista de qüestions prèvies celebrada fa deu dies i van reiterar ser el tribunal competent per sentenciar aquesta causa. No obstant, van decidir remetre al TSJC part de la causa per raons d’operativitat. Fins i tot reconeixent la “inescindibilitat” dels fets enjudiciats, els magistrats van optar per transferir al TSJC el judici contra els sis dirigents independentistes acusats únicament de desobediència. Són els exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Corominas, Lluís Guinó, Joan Josep Nuet i les lleidatanes Anna Simó i Ramona Barrufet, a més de l’exdiputada aranesa de la CUP Mireia Boya.

Amb aquesta “desconnexió processal”, l’alt tribunal pretén “un enjudiciament més àgil i sense dilacions” del procés en contra d’aquests sis acusats. D’aquesta manera, només dotze persones s’asseuran al banc dels acusats del Tribunal Suprem acusades totes elles de rebel·lió i malversació de fons públics o que sumen a aquest últim delicte el de desobediència. En aquest sentit, són nou membres del Govern de Carles Puigdemont, encapçalats per Oriol Junqueras, a més de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, de l’exnúmero 1 de l’Assemblea Nacional Catalana i diputat de JxCat Jordi Sànchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Els magistrats neguen el dret a decidir i retreuen al Parlament que es reiteri en una resolució ja anul·lada

Amb la resolució feta pública ahir, el Tribunal Suprem deixa via lliure perquè comenci el judici de l’1-O, la qual cosa previsiblement tindrà lloc a finals de gener. Les defenses tenen deu dies per proposar les proves a practicar en el judici. Una vegada siguin presentats aquests escrits, els magistrats resoldran en una altra interlocutòria totes les peticions de les parts i s’hi assenyalarà la data d’inici del judici.

El Tribunal Constitucional va fer pública ahir la sentència mitjançant la qual anul·la la resolució aprovada pel Parlament el 5 de juliol passat en la qual es ratificava en els objectius marcats per la declaració del 9-N del 2015, que iniciava “el procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre” d’aquell any.

En la resolució, els magistrats van advertir les institucions catalanes que únicament són “legítimes” si actuen en el marc de la Constitució i de la resta de l’ordenació jurídica. “Sense conformitat amb la Constitució no pot predicar-se cap legitimitat perquè en una concepció democràtica del poder no hi ha més legitimitat que la fundada en la Constitució”, van subratllar. D’altra banda, el Tribunal Constitucional va aprofitar per negar la sobirania del “poble” de Catalunya.

En aquest sentit, va sostenir que el fet d’afirmar l’existència d’un “poble” sobirà en una comunitat autònoma suposa “la simultània negació de la sobirania nacional que resideix únicament en el conjunt del poble espanyol”. Així les coses, els magistrats van rebutjar el “dret a decidir”.

A més, va recordar al Parlament que ratificar-se en els objectius de la declaració del 9-N del 2015 està fora de la llei atès que l’esmentada decisió connecta directament amb una resolució que ja va ser declarada inconstitucional de manera que la Cambra, al subscriure-la, “està excloent la utilització dels cursos constitucionals per a la conversió de Catalunya en un Estat independent”.