Rato: "El Banc d'Espanya coneixia les tripes de Bankia i va demanar de sumar Bancaja"

L’expresident de Bankia Rodrigo Rato ha insistit aquest dimarts en què el Banc d’Espanya coneixia "les tripes" de l’entitat ja que "tenia quinze persones allà", i ha assegurat que si es va acordar integrar Bancaja va ser per "instrucció" expressa de l’organisme. Davant de la secció quarta de la sala penal de l’Audiència Nacional, que aquest matí ha reprès el judici per presumpta estafa a inversors i falsedat comptable en la sortida a borsa, Rato ha recalcat que en el gairebé any i mig que va estar al capdavant de Bankia mai va tenir constància que el Banc d’Espanya dubtés dels "treballs tècnics" realitzats per l’entitat.

La primera part de l’interrogatori ha girat entorn del procés d’integració de les set caixes d’estalvi que van donar lloc a Bankia, Bancaja, Caja de las Canarias, Caja Ávila, Caixa Laietana, les de Segòvia i La Rioja, i Caja Madrid, de la qual va ser president des del gener de 2010, i al qual va acudir "exclusivament" per tenir capital, al no existir una altra alternativa.

"La integració era una oportunitat per crear una guardiola o motxilla per a un entorn que es veia que anava a ser pitjor i que després va resultar encara més gran del que es podia imaginar", ha dit l’exministre en al·lusió a l’efecte de la crisi. En to irat i amb continus retrets a la fiscal Carmen Launa, que demana per a ell cinc anys de presó per estafa a inversors i que li ha arribat a demanar que concreti per no perdre "més temps", Rato ha assegurat que l’entrada de Bancaja a la fusió freda o SIP va venir determinada per una "instrucció" del propi Banc d’Espanya.

En aquest sentit, ha relatat que "les instruccions, els diners -4.465 milions- i el control" de l’esmentada integració, van ser "dissenyades" pel Fons de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB), partidari, igual que el Banc d’Espanya, de comptar amb l’entitat valenciana per al SIP ja que "era bo una fusió més gran". Així mateix, ha defensat que Bankia disposava de prou provisions per cobrir possibles deterioraments en tant que les caixes van realitzar "un sanejament de 9.200 milions d’euros el 2010 i de 3.900 milions el 2011", a la qual cosa caldria sumar "els 4.600 milions del FROB i els més de 3.000 milions que portaven a les seues motxilles" aquestes entitats. Ha remès així a la qualificació provisional d’Anticorrupció, elaborada per l’avui cap d’aquesta fiscalia especialitzada, Alejandro Luzón, i en la que demanava penes d’entre cinc anys i dos anys i set mesos de presó per a Rato i els altres tres antics administradors, José Luis Olivas, José Manuel Fernández Norniella i Francisco Verdú per presumpta estafa però no per falsedat comptable.

Al document, Luzón matisava que els comptes del grup BFA-Bankia no podien qualificar-se "materialment de falsos en la mesura que no vulneraven la normativa llavors vigent i van complir les exigències del regulador", el qual va arribar a autoritzar "expressament" algunes decisions que "no van contribuir que la imatge lluís adequadament". Tanmateix, durant les qüestions prèvies, Launa, ara representant del Ministeri Públic en el cas, va obrir la porta a acusar també per aquest delicte, pel qual la resta d’acusacions reclamen fins dotze anys de presó per a una trentena d’exdirectius de l’entitat i el soci auditor. "Jo no sóc membre de la Comissió Executiva del Banc d’Espanya", ha etzibat Rato a la fiscal, qui -ha retret l’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI)- "està dient que (l’organisme) creia una cosa i en deia una altra".