Trump bat el rècord del 'shutdown' parcial més llarg

L’actual tancament parcial de l’administració federal nord-americana ja és el més llarg de la història del país. D’aquesta manera, en el vint-i-tresè dia, aquest shutdown ha superat el rècord anterior, que se situava en vint-i-una jornades, entre els anys 1995 i 1996, durant el mandat del president demòcrata Bill Clinton. Malgrat que hi ha 800.000 funcionaris sense sou i que el país ja ha perdut 3.600 milions de dòlars, el mandatari nord-americà, Donald Trump, no afluixa la corda i segueix obstinat a obtenir del Congrés els fons necessaris per construir el mur fronterer amb Mèxic. En aquest sentit, Trump va avisar ahir que la situació a la frontera “és molt pitjor” del que es pensa.

“La barrera de ferro, o el mur, l’haurien d’haver construït fa temps les administracions prèvies. Mai ho van fer. Jo ho faré. Sense això, el nostre país no pot estar segur”, va afirmar. Així mateix, va qualificar l’entrada de migrants llatinoamericans per la frontera sud del país com a “invasió”. No obstant, l’inquilí de la Casa Blanca va refredar la possibilitat de decretar una emergència nacional amb l’objectiu de poder aconseguir els fons necessaris per aixecar el mur sense passar pel Congrés. En aquest sentit, el mateix Trump va reconèixer que, si adoptava aquesta decisió, la justícia la podria revocar.

Trump veu l’arribada de migrants llatins com una “invasió” i insisteix en la crisi a la frontera sud

“Si declaro una emergència nacional, em demandaran i el cas es portarà al Tribunal d’Apel·lacions del Novè Circuit i segurament perdem”, va admetre. Per això, va explicar que “el que no busquem fer ara mateix és declarar una emergència nacional”. Tot i així, Trump va reiterar que “si les negociacions no arribessin a bon port, probablement declararia l’emergència, gairebé segur que ho faria, perquè tinc tot el dret a declarar l’emergència nacional”.

L’FBI va investigar Trump per si estava a les ordres de Moscou L’FBI va investigar el president dels Estats Units, Donald Trump, el 2017 per determinar si estava a les ordres del Kremlin, segons va avançar ahir el New York Times. La investigació contra el mandatari es va obrir el maig d’aquell any, després que acomiadés l’aleshores director de l’organització, James Comey. Quan es va conèixer la notícia, el mateix Trump va arremetre contra els agents federals i va reivindicar la seua posició “dura” davant de Rússia. “He estat més dur amb Rússia que els expresidents Obama, Bush o Clinton. Potser més dur que cap altre president”, va subratllar.